Plató i Aristòtil: Antropologia, Ètica i Teoria del Coneixement
Antropologia Platònica i Aristotèlica
La Concepció de l'Ànima
Tant Plató com Aristòtil coincidien que l'ànima té tres parts i que pertany al món intel·ligible. Tanmateix, les seves visions divergeixen significativament:
- Per a Plató, l'ànima és eterna i immortal, igual que totes les Idees.
- Per a Aristòtil, l'ànima no és eterna, ja que és una "forma" del cos. És mortal, corruptible, i el seu temps d'existència depèn de l'aprenentatge i el desenvolupament.
Coneixement i Virtut
La relació entre coneixement i virtut també presenta diferències clau:
- Plató sostenia que una persona que arriba al coneixement de la Idea del Bé esdevé sàvia i, per tant, virtuosa. La virtut màxima és la justícia, que implica harmonitzar les parts de l'ànima amb la raó.
- Aristòtil, per la seva banda, creia que per ser feliç (eudaimonia) cal practicar les virtuts intel·lectuals i ètiques, utilitzant la raó per moderar els impulsos i els costums.
Racionalisme vs. Empirisme
Les seves epistemologies fonamentals són oposades:
- Plató és un racionalista. Defensava que totes les idees existeixen a l'ànima des del naixement, i per conèixer-les només hem de recordar-les mitjançant la dialèctica.
- Aristòtil és un empirista. Considerava que naixem sense coneixement i l'adquirim a través de l'experimentació i l'observació del món sensible.
La Societat Ideal
Les seves concepcions de la societat també difereixen:
- Per a Plató, la societat ideal és aquella en què cada classe social compleix la funció que li correspon, depenent de la part dominant de la seva ànima. Diferencia tres classes socials:
- Productors (ànima concupiscible)
- Guardians (ànima irascible)
- Governants-filòsofs (ànima racional)
- Per a Aristòtil, l'ésser humà és per naturalesa un ésser social (zoon politikon), incapaç d'aconseguir la perfecció per si mateix, i per això s'agrupa formant societats. Per a ell, les formes de govern (democràcia, república, monarquia o aristocràcia) eren positives si s'organitzaven bé i els governants cercaven el bé comú, no el personal.
Teoria del Coneixement Aristotèlica
El Paper dels Sentits i l'Intel·lecte
Per a Aristòtil, el coneixement necessita els sentits, ja que, tot i voler captar intel·lectualment la forma, aquesta necessita la matèria. Els sentits permeten rebre la forma sensible sense la matèria.
Segons Aristòtil, l'intel·lecte és de dos tipus:
- Enteniment pacient (o passiu): Capaç de rebre i elaborar la informació (memòria i imaginació).
- Enteniment agent (o actiu): Capaç d'actuar sobre aquesta informació, creant i modificant-la, el que anomenem "intel·ligència".
A través del procés inductiu, mitjançant l'experiència particular, podem extreure idees i conceptes generals. Amb aquesta teoria del coneixement, s'eliminen els elements platònics i s'estableix una teoria empirista que no separa els mons.
Jerarquia dels Sabers en Aristòtil
Aristòtil valora més el coneixement de les formes per la seva universalitat que no el coneixement dels objectes particulars i individuals. El que ens dóna experiència és el coneixement dels fenòmens particulars. L'experiència és un grau inferior del saber, però per sota del que Aristòtil anomena art o tècnica.
La jerarquia del coneixement segons Aristòtil és la següent:
- Experiència (Empeiria): És el punt de partida de tot coneixement. Sense ella, no hi ha coneixement de cap tipus.
- Tècnica (Techné): Neix de l'experiència. És un saber productiu i es pot ensenyar.
- Prudència (Phrónesis): Ens ensenya a saber comportar-nos i actuar correctament en situacions particulars.
- Ciència (Episteme): Un grau superior a la techné i la phrónesis. El saber científic està per damunt del pràctic i tècnic, i ens porta a un coneixement d'allò universal i necessari, explicant el "per què" de les coses i les causes que actuen sobre el món físic.
- Intel·ligència/Enteniment (Nous): El grau més elevat, que ens permet conèixer aquelles entitats indemostrables dels primers principis.