Plató i Aristòtil: Dualisme i Ètica

Dualisme Cosmològic i Ontològic en Plató

Plató fa una síntesi de Parmènides i Heràclit, integrant allò immutable i allò que canvia, i proposa una doble realitat a través de la teoria de les idees:

• El món de les idees o intel·ligible (perfecte, immutable, immaterial). La intel·ligència hi predomina. Les tres idees supremes són: Bé, Justícia i Bellesa (Parmènides).
• El món de les aparences o sensible (una còpia del primer, el món del canvi). Els sentits hi predominen. És el realisme en què vivim, amb objectes que participen en les idees (Heràclit).

Segons el mite, un Déu copia les idees i crea el món de les aparences.

Dualisme Antropològic en Plató

• L'ànima prové del món de les idees. L'Eros (amor platònic) ens pot fer tornar al món de les idees a través del record (reminiscència, anàmnesi). Conèixer és recordar el nostre pas pel món de les idees.
• La relació entre cos i ànima és antinatural. El cos, part del món sensible, és limitat, imperfecte i mortal, a diferència de l'ànima, que és immortal i forma part del món de les idees.
• Les ànimes cauen al món de les aparences quan prenen allò aparent per la veritat.

Plató divideix l'ànima en tres parts: Racional, Irascible i Concupiscible.

Dualisme Epistemològic en Plató

És el dualisme del coneixement:

• Món intel·ligible: Ciència, saber (episteme). Idees eternes, allò real, immutable, universalment vàlid (definicions absolutes de Sòcrates i Plató). Inclou el pensament (dianoia) i la intel·ligència (noesis).
• Món sensible: Opinió (doxa), basada en els sentits. Coneixement aparent, relatiu i subjectiu (sofistes). Realitats sensibles i canviants. Inclou la imaginació (eikasia) i la creença (pistis).

La Idea del Bé

El Bé és la idea per excel·lència. Aplicada al món social, esdevé Justícia. Plató compara la idea del Bé amb el Sol. La Justícia implica que cadascú faci allò que li pertoca.

Intel·lectualisme Moral

Segons Sòcrates, qui sap fer el bé, el fa. Qui actua malament, ho fa inconscientment. Plató admet que la part concupiscible pot equivocar-se conscientment.

Isomorfia en Plató

Plató proposa la mateixa estructura per a la polis (ciutat) i l'ànima, buscant una polis justa i un ciutadà just, en harmonia. Això s'aconsegueix a través de la purificació (catarsi) i l'ascetisme (moderar-se, temperar-se).

Crítica d'Aristòtil a la Teoria de l'Ànima de Plató

• Aristòtil critica la visió de Plató. Per a ell, la relació entre ànima i cos és natural. L'ànima és com la"pil" del cos.
• Divideix l'ànima en tres parts:
  • Racional: Pensament
  • Sensitiva: Sentits
  • Vegetativa: Món vegetal
• Quan morim, l'ànima no transmigra, no és immortal (si ho fos, seria la part racional).
• És dualista, diferencia entre ànima i cos.
• Ofereix una explicació més actual i natural.

Ètica d'Aristòtil: La Virtut i la Felicitat

• La millor manera d'actuar és triar el punt mig entre dos extrems (el just mig o methotés). Per exemple: Covard (defecte) - Temerari (excés) - Valent (just mig).
• Eudaimonia (felicitat): Tendir cap a la felicitat, trobar el punt mig, dedicar la vida al coneixement.
• Teologia: Tot té una finalitat, una raó de ser, una causa.