Plató i Aristòtil: resum de la seva filosofia clàssica
Plató
Metafísica
Metafísica: Món intel·ligible o món de les idees o formes. Les idees són entitats universals, immutables i eternes. Món sensible: objectes materials, creats pel demiürg a partir del model de les idees i de la matèria preexistent. Mite de la caverna. Relació món intel·ligible / món sensible: les coses materials participen o imiten les idees.
Epistemologia
Epistemologia: El coneixement és record. Tipus de coneixement: episteme o saber (dialèctica i coneixement discursiu) i doxa o opinió (creença i conjectura).
Psicologia
Psicologia: Vida preterrenal (contemplació de les idees). Immortalitat de l'ànima.
Transmigració de les ànimes. Conflictes a l’interior de l’ànima i naturalesa tripartida: part racional (conèixer), part irascible (voler) i part concupiscible (desitjar).
Ètica i política
Ètica i política. Isomorfisme ànima/estat. Tres classes socials en la pólis ideal:
- Filòsofs governants (acció: governar | virtut: saviesa)
- Guardians (acció: defensa | virtut: valor)
- Artesans (acció: producció | virtut: moderació)
Justícia individual: cada part de l'ànima realitza la seva funció pròpia. Justícia social: cada estament realitza la seva funció pròpia.
Aristòtil
Metafísica
Metafísica: Crítica de la teoria de les idees. El coneixement científic és el coneixement de les formes o universals. Les formes són immanents, no separades de la matèria. Les substàncies, els éssers naturals, són el compost de matèria i forma (hilemorfisme).
Matèria i forma són conceptes relatius.
Física
Física: Explicació del canvi. El canvi és l’adquisició, per part del substrat, d’una forma que no tenia. Els elements del canvi són la matèria, la forma i la privació de la forma. El canvi és el pas de l’ésser en potència a l’ésser en acte.
Factors explicatius o causes del canvi i de l'entitat:
- Causa material
- Causa formal
- Causa eficient
- Causa final (teleologisme)
Motor immòbil.
Psicologia
Psicologia: L’ànima és el principi vital que dóna vida al cos. Tres classes d’ànima: vegetativa, sensitiva i racional.
Ètica i política
Ètica i política: El fi últim de l’home és la felicitat (vida contemplativa). La virtut ètica és el punt mitjà entre dos extrems o vicis. L’home és l’animal polític per naturalesa, dotat de la capacitat del llenguatge. La pólis és una comunitat natural, superior a la família. Els règims polítics o constitucions.