Plató: Biografia, Metafísica i Teoria de les Idees

Plató

Biografia: Deixeble de Sòcrates nascut a Atenes. Va iniciar la filosofia en l’activitat política (que critica el materialisme) tot i que el seu coneixement va evolucionar al llarg del temps. És el creador de la metafísica (estudi causes no físiques)

Plató va considerar la dialèctica com un mètode propi i característic de l’activitat filosòfica. La dialèctica és l’art de fer-se preguntes per arribar al saber absolut, el de les idees. Es respon a les preguntes i s’avança en el coneixement i en el seu procés i en el seu coneixement a mesura que s’extreuen idees amb raonament intuïtiu, per tal de despertar les idees que es troben a l’anima.

Metafísica

• Idees suprasensibles com a causa d’allò sensible
• Idees independents del subjecte (en si) i autosuficients per a configurar l’essència explicativa i causal de l’objecte (per a si)
• Dualisme ontològic: món de les idees (intel·ligible, eidètic, suprasensible, etc.) i món sensible (material, físic)

Món de les idees: intel·ligència còsmica (divina, eterna i no física). El nostre món no és res més que una copia imperfecte del món de les idees efectuada per Demiürg.

El nostre món sensible no és un caos (desordre) sinó un cosmos (ordre) ja que està organitzat segons l’harmonia matemàtica que regna en el pla intel·ligible. D’aquesta manera cal entendre cada objecte físic com una materialització particular d’una idea universal eterna i immutable, com la replica en matèria d’una idea immaterial.

Dualisme Ontològic

Món de les idees (intel·ligible, suprasensible) i món sensible (material, físic)

• El món està ordenat segons una sèrie de lleis i causat per una sèrie d’idees
• El món sensible és una còpia en la que veiem exemples de les idees eternes i suprasensibles (i.e. metafísiques, intel·ligibles...)
• Demiürg (creador): intel·lecte que produeix el món sensible a partir de l’ordre de l’intel·ligible

Teoria de les Idees

Postula l’existència de dos mons, d’una banda, el món excels i perenne de les idees i de l’altra, l’imperfecte i fugisser món de les coses.

El món de les idees és el món intel·ligible que afirma l’existència d’unes entitats immaterials, absolutes, immutables, perfectes, universals i independents del món físic, que són les realitats d’aquest món. Els objectes que ens envolten són canviants i contingents (casa meva, l’arbre que he plantat, la tristesa pel teu comiat, la casa es pot ensorrar, l’arbre pansir-se i la tristesa desaparèixer) i és que només són copies o imitacions de la veritable realitat, que és el món intel·ligible aquesta veritable realitat, l’essència de les coses.

El món de les coses és el món sensible, món secundari o de les aparences. Els nostres ulls físics ens permeten accedir al seu coneixement. Es basen en les idees i tan sols són objectes