Plató i el Demiürg: La relació entre idees i món sensible

La naturalesa de les idees en Plató

Les idees són l'objecte del concepte o pensament; també són l'objecte de la definició i, per tant, de la ciència. Les idees es troben jerarquitzades, i existeix una idea que posseeix un rang tan elevat que engloba totes les altres, i sense el coneixement de la qual no podem afirmar cap altre coneixement.

Relació entre mons: El món intel·ligible i el sensible

Plató afirma que solament al món intel·ligible podem obtenir coneixement, i això comporta el descart del món sensible com a centre de la nostra atenció. Tanmateix, en la seva vellesa, Plató s'interessa per l'aparició del món sensible.

El mite del Demiürg al Timeu

En el Timeu, Plató ens ofereix una reconstrucció mítica de la creació del món sensible que ens ajuda a entendre millor com es relaciona amb el món intel·ligible. Plató ens parla d'un artífex diví, el Demiürg (artesà), que es troba enmig del sensible i l'intel·ligible. Des d'allà, transforma una massa de matèria amorfa i caòtica en el món sensible, prenent com a patró les idees eternes.

D'aquesta manera, el Demiürg crea el món més bell possible, comptant amb el caràcter negatiu i caòtic de la matèria. Les coses són el que són a causa que el món de les idees és el model en el qual s'inspirà el Demiürg en la seva creació.

Crítica a la participació i la imitació

En un altre diàleg de vellesa, Plató examina i critica els dos conceptes proposats com a possible relació: la participació i la imitació:

• Participació: Si la idea és participada per les coses, es trobaria en elles. O bé hi ha parts de la idea en cadascuna de les coses del món sensible, o bé la idea es repeteix en cada objecte d'aquest món, amb el que perd la seva unitat.
• Imitació: Implica una semblança entre idees i coses, la qual cosa condueix a suposar l'existència d'una altra idea més enllà de les idees, a la qual s'assemblarien la idea i les coses. Això es pot portar fins a l'infinit.

Conclusió sobre la validesa de les idees

Plató no se sent vençut per la seva pròpia crítica, perquè considera que el problema és tractar les idees com si fossin coses sensibles, quan no ho són. Més àdhuc, l'abandó de les idees suposaria que no hi hauria lloc on dirigir el pensament, i amb això es negaria la possibilitat del coneixement.