Plató i Descartes: Comparació de les seves Filosofies Clau
Plató i Descartes: Anàlisi Filosògica
Epistemologia: El Coneixement i les Idees
En primer lloc, cal destacar que tant Plató com Descartes són autors idealistes; és a dir, creuen que les idees són la base de la teoria epistemològica. Però el punt de partida de tots dos és diferent:
- Per a Plató, les idees han existit sempre (preexistència).
- Per a Descartes, les idees són producte del raonament.
Tots dos filòsofs defensen l'existència de l'innatisme en el coneixement. Si bé Descartes és el primer que fa servir aquesta terminologia per justificar l'existència de les idees innates en l'home, Plató, amb la seva teoria de les idees, ja va justificar l'existència de les idees de manera innata en l'home.
Per a Descartes, aquest innatisme era la peça fonamental de la seva filosofia, ja que sobre la seva doctrina del Cogito recau l'edifici de la seva epistemologia. El mateix li passa a Plató i al seu món de les idees: l'ànima, en preexistir en el món de les idees (contemplant-les), porta inserit l'innatisme quan descendeix a un cos. Aquest innatisme és demostrable des de la teoria de la reminiscència de Plató, on s'explicita l'existència prèvia de les idees.
No obstant això, la diferència entre tots dos en aquest punt és que per a Descartes les idees són connaturals a la pròpia raó, formen part d'ella, de manera que no és necessari, com feia Plató, justificar una reminiscència per poder conèixer-les.
A més, per a tots dos autors el coneixement per mitjà del sensorial no és fiable. Descartes directament desconfia dels sentits com a font d'informació; creu que els sentits ens enganyen, no són fiables i, per tant, no poden proporcionar un coneixement científic. Per a Plató, els sentits, en trobar-se dins del cos, tampoc poden arribar al coneixement científic.
Per això podem trobar una altra similitud important entre tots dos: la total confiança en la raó com a òrgan de coneixement. Podríem dir que a aquest nivell tots dos són racionalistes, ja que al més alt grau de coneixement, la ciència, només s'hi pot arribar usant la raó.
Però la diferència entre tots dos pel que fa a l'epistemologia se centra més en la manera d'interpretar aquest ús de la raó:
- Plató, en sostenir la universalitat i preexistència de les idees, no li atorga gairebé importància al paper del subjecte en el coneixement. Plató, en aquest sentit, és objectivista, ja que les idees són realitats objectives.
- Descartes, inserit en la tradició moderna, hereta una perspectiva més subjectiva, donant més rellevància al paper de l'home, del subjecte, en el coneixement.
Metafísica: La Naturalesa de la Realitat
Hi ha algunes diferències també rellevants en la qüestió de l'ontologia. Per a Descartes, la realitat quedava representada per tres tipus de substància:
- La res cogitans (substància pensant).
- La res infinita (Déu).
- La res extensa (el món material).
D'entre aquestes tres, Descartes confereix a la res extensa, allò material, allò corpori, una categoria important, ja que és el que s'acosta a la realitat. El món en Descartes és la suma de substàncies extenses, mentre que per a Plató el món físic gairebé no té categoria ontològica. Per a Plató, la realitat física, el món en què ens trobem, és una simple fotocòpia de l'autèntica realitat, que és el món de les idees; d'aquesta manera manifesta una clara manca d'interès per allò corpori, per allò físic, dotant-lo al mateix temps d'una feble categoria epistemològica.
Antropologia: El Dualisme Cos-Ànima
Tant Plató com Descartes són dualistes, ja que per a tots dos l'home és la suma de dues substàncies:
- Descartes: L'home és la suma de la res cogitans (substància pensant) i la res extensa (extensió); aquestes dues substàncies s'uneixen en la glàndula pineal.
- Plató: L'home és un compendi de cos i ànima.
En tots dos casos, la substància més important és la pensant/racional. En Descartes, és la res cogitans. En Plató, dins de l'ànima, serà l'ànima racional, la més semblant a la res cogitans, la que té més pes. D'aquesta manera, el coneixement parteix de l'ànima racional, deixant de banda la part irascible i concupiscible, posant de manifest que allò corpori, allò mortal, és d'una categoria inferior a la racionalitat, de la mateixa manera que en Descartes.