Plató: Reminiscència (Anamnesis) i Dialèctica
Les Doctrines de Plató: Reminiscència i Dialèctica
Pertanyen a un altre món diferent del nostre (el MI)? Plató hi dóna resposta amb dues doctrines diferents: la reminiscència i la dialèctica.
La Reminiscència (Anamnesis)
La Idea no es troba “continguda” en les coses sensibles que en participen o la imiten; la Idea és una realitat “separada”. Per tant, la percepció de les coses sensibles no pot donar-nos a conèixer les Idees. El coneixement sensible és només opinió (doxa) sobre alguna cosa que està en procés d’esdevenir (alguna cosa, per tant, que no és l’Ésser, la Idea, sinó el que està entre l’Ésser i el no-Ésser).
Les Idees només poden ser conegudes per contemplació directa al MI (Món Intel·ligible). Però l’ànima humana (al Fedre) ha sojornat en aquest Món i hi ha contemplat les Idees (recordi’s l’etimologia d'Idea). Quan entra al MS (Món Sensible) i s’uneix a un cos, oblida les Idees. Amb tot, en contemplar les coses pot recordar-les. El coneixement de les Idees és, doncs, record (anamnesis) del que ja hi ha en l’ànima.
El coneixement sensible, per tant, no està desproveït de valor: proporciona l’ocasió per al record. La teoria de la reminiscència apareix al Menó, al Fedó (on serveix per provar la immortalitat de l’ànima) i al Fedre (en el qual queda clarament reflectit el seu fons mític), però és ja absent als diàlegs posteriors: va ser abandonada per Plató?
La Dialèctica i els Graus del Coneixement
En la República es troba un important passatge en el qual es descriuen els graus del coneixement (en relació amb els graus de l’ésser). El quadre següent ofereix una síntesi del passatge:
L’Amor (Eros): La Dialèctica Emocional
L’amor platònic és també un procés ascendent, una espècie de dialèctica emocional. Plató li dedica els seus dos bells diàlegs: El Convit i Fedre. En què consisteix? El camí és el següent:
- Reconèixer en primer lloc les coses belles d’aquest món.
- Tenint per guia aquesta bellesa, elevar-se sense parar, com si utilitzéssim graons:
- D’un sol cos bell a dos.
- De dos a tots els cossos bells.
- D’aquests als bells comportaments.
- Després a les belles ciències.
- Fins a assolir aquella ciència que no és més que la ciència de la Bellesa.
- Conèixer, finalment, el que és bell per si mateix: la Idea de Bellesa.