Plató: Teoria del Coneixement, Dualisme i Reminiscència
Teoria del Coneixement de Plató: Epistemologia i Realitat
Plató estableix dos tipus de realitats diferents i, per tant, dos models de coneixement distints. Hi ha dues maneres de conèixer la realitat: mitjançant els sentits (amb el cos, que pertany al món sensible) o mitjançant la raó (amb l’ànima, pertanyent al món de les idees).
Les Idees: Objecte de la Ciència
Les idees són l’objecte de la ciència (*episteme*). Tenen validesa universal i són un coneixement infal·lible. Només s'hi arriba mitjançant la raó i la dialèctica. No és possible el coneixement de les coses sensibles perquè són mutables i contingents.
Divisió del Coneixement (El Símil de la Línia)
El coneixement es divideix en dues parts principals: la Ciència (*Episteme*) i l’Opinió (*Doxa*). Cadascuna es divideix alhora en dues subparts:
Opinió (Doxa) - Món Sensible
- Il·lusió (*Eikasia*): El pitjor coneixement de tots, el de les ombres i els reflexos.
- Creença (*Pistis*): Coneixement sensible que ens proporciona aparences de les coses. Encara està allunyat del coneixement autèntic.
Ciència (Episteme) - Món Intel·ligible
- Coneixement Discursiu (*Dianoia*): Raonament deductiu que fa referència a les matemàtiques. Encara no correspon amb l’autèntic coneixement de les idees.
- Contemplació (*Noesis*): L’operació més elevada de l’ànima. És el veritable coneixement, assolit mitjançant la dialèctica i la contemplació directa de les Idees.
Dualisme Antropològic Platònic
L’ésser humà és un compost de dos elements:
- El Cos: De naturalesa material, pertany al món dels sentits.
- L’Ànima: De naturalesa espiritual, procedeix del món intel·ligible.
En el Mite dels Cavalls Alats, la unió ànima-cos es presenta com un càstig per a l’ànima. S’uneix al cos de manera accidental, i aquest representa una presó. Per alliberar-se i retornar al món de les Idees, l’ànima s’haurà de purificar, preparant-se per a la contemplació mitjançant la filosofia.
La Preexistència de l’Ànima i la Reminiscència
L’ànima és anterior al cos, tal com ho exigeix la Teoria de la Reminiscència.
Segons aquesta teoria, l’ànima ja coneixia les Idees en una altra vida, però quan queda presa al cos les oblida. Tanmateix, com que les coses sensibles tenen en certa mesura ésser, serveixen com a estímul perquè l’ànima pugui recordar les Idees (procés conegut com a anamnesi).