Plató: Teoria de les Idees, Areté, Mite de la Caverna i Política
La Teoria del Coneixement de Plató
Plató creia que el coneixement s'adquireix:
- Per mitjà de la reminiscència, ja que l’ànima ha estat en el món de les idees i pot recordar-lo. D’aquí la famosa afirmació segons la qual conèixer és recordar. Utilitzant la maièutica es poden extreure veritats que estaven adormides en el nostre interior en forma d’idees. L’ànima és un recipient de la memòria: una memòria que ens ve d’una vida anterior a aquella de la qual som conscients.
- Per mitjà de l’amor: l’ésser humà desitja allò que és bell i bo, l’ànima sent un impuls amorós i anhela tornar al món intel·ligible al qual pertany. L’eros o impuls amorós, pel qual sentim la projecció cap a l’altre, és un fet de la nostra manera de ser.
El Mite de la Caverna
- La visió en l’ombra: els homes neixen encadenats a determinats esquemes propis de l’època en què viuen i des dels quals contemplen la seva vida.
- Alliberament: un altre món - coses reals, llum, aire... coses diferents de les simples “visions” d’imatges i ombres a què el presoner estava acostumat. Sentiment de solidaritat amb els pobres encadenats.
L’Areté de l’Individu
La Paraula Grega
Areté: excel·lència, mèrit, positiu, bo, qualitats que van ser considerades innates al principi de la cultura grega.
El Significat Platònic d’Areté
Plató creia que el fet d’aprendre determinades formes d’excel·lència humana no és per dominar als altres, sinó per dominar-se a un mateix. I aquest domini suposa el fet de “conèixer-se a si mateix”. L’areté radica en el coneixement (prudència, temperància, fortalesa i justícia). Plató concep la virtut com a harmonia de les tres parts de l’ànima (la racional i la irascible) han de subjectar conjuntament la part concupiscible perquè sigui temperada. La saviesa fa referència a la prudència del coneixement superior de les idees de justícia o del bé.
Es pot aprendre l’Areté?
Aprendre és recordar: reminiscència. Si la virtut fos ciència podria ensenyar-se igual que s’ensenyen les matemàtiques. Ara bé, hi ha pares virtuosos que són incapaços de transmetre la virtut. L’areté és un do diví i una opinió vertadera.
La Teoria Política de Plató
La Justícia, Ideal de la Comunitat
Clara idea de la justícia: “el qui governa no ho fa per preocupar-se del seu propi bé, sinó per procurar el bé dels governats.
Per aquests motius els homes de bé no accepten governar ni per diners ni per honors, perquè no volen ser titllats de mercenaris. L’estat és un reflex del ciutadà, harmonia social.
Els Nivells d’Organització de l’Estat
Pel que fa a l’organització de l’estat, Plató manté la mateixa divisió que en l’ànima individual:
- Hi ha un nivell superior. Pertany a aquest nivell els governants. La missió és legislar tenint sempre la justícia com a objectiu.
- Un altre nivell dels ciutadans és el dels guardians la missió dels quals és defensar l’estat.
- Per últim, camperols, comerciants, artesans, tenen la missió de proveir les altres dues classes. Són el fonament econòmic de la polis.
Els Règims Polítics
- Aristocràcia: És el règim més perfecte. Permet establir l’equilibri entre les classes socials, està basat en la capacitat.
- Timocràcia: L’element passional domina sobre el racional, s’ambicionen honors i riqueses. Predomina la classe militar.
- Oligarquia: És “el govern en què manen els rics, sense que el pobre tingui accés al poder”. Es creen dos tipus de ciutats “una pobre i una rica”.
- Democràcia: La democràcia “neix quan vencen els pobres”. Com que els oligarques van negar la veritable educació al poble, aquest gaudi de llibertat i aquest imperi dels desitjos corrompen l’entorn democràtic i preparen un altre règim més violent.
- Tirania: El poble acaba acceptant el tirà que sembla establir un ordre, encara que sigui fals.
Influències Posteriors
Aristòtil creu: “les essències es troben dins dels éssers sensibles.
- El neoplatonisme: l’ésser en dues esferes, la sensible i la suprasensible. Heretarà una visió mística del platonisme. Déu està en el nivell més superior, més enllà de l’ésser. L’emanatisme: tot l’univers emana de Déu.
- Sant Agustí: considera la creació del món sensible a partir de les idees eternes que existeixen en la ment del Creador.
- Racionalisme: fonamenta el coneixement en les idees innates i no en les coses que perceben.
- Filosofia contemporània: el pensament de Plató serà sotmès a dures crítiques. Una de les més destacades serà la de Nietzsche. Considera que del platonisme sorgeix l’error en l’esperit pur i el bé en si.