Plató: Teoria de les Idees i Pensament Filosòfic

Context i Pensament de Plató

El pensament de Plató es troba en una tensió constant entre dues formes oposades de concebre la vida. Nascut en una família aristocràtica, va viure la Guerra del Peloponès, la qual representa el conflicte entre dues maneres d'entendre la vida i la societat: la democràcia i l'aristocràcia.

Trajectòria i Influències

El seu objectiu inicial era l'activitat política. Tanmateix, la victòria d'Esparta i el posterior govern dels Trenta Tirans, sumats al descontentament general i la mort de Sòcrates, van alterar les inquietuds de Plató, qui va passar a preocupar-se per qüestions més teòriques.

Els Diàlegs i els Viatges

Plató va escriure 36 diàlegs (converses sobre qüestions filosòfiques) dividits en quatre períodes. Els seus viatges van ser fruit d'una crisi personal i vital arran de la mort de Sòcrates:

• Egipte: Contacte amb Cràtil (deixeble d'Heràclit) i Hermògenes (deixeble de Parmènides).
• Itàlia: Es relaciona amb matemàtics pitagòrics. L'estil de vida de la comunitat pitagòrica i les matemàtiques li demostren que és possible un coneixement sòlid i indiscutible.

Com a resultat, "l'herència socràtica s'amplia amb el saber dels matemàtics pitagòrics". Va fundar l'Acadèmia, inspirada en les comunitats pitagòriques, amb l'objectiu d'assolir la veritat absoluta.

La Teoria de les Idees

Aquesta teoria és la base a partir de la qual s'articulen els seus pensaments: la teoria metafísica, la gnoseològica (coneixement), l'antropològica (home) i la psicològica (ànima), així com l'ètica i la política.

La recerca de l'organització justa de la vida social i política exigeix abans parlar de qüestions filosòfiques bàsiques, com establir com és la realitat. Plató aplega la concepció de Parmènides (l'autèntica realitat és eterna) i d'Heràclit (el fluir de les coses).

Dualisme Metafísic

Dona una solució a l'oposició entre permanència i canvi, i mostra la consciència teòrica de l'optimisme socràtic sobre les capacitats humanes del coneixement. Presenta dues vessants: la lògica (com a concepte general de la idea) i la metafísica (la part més platònica, la idea ideal).

Divideix la realitat en dos mons:

• Món Sensible: Correspon a l'opinió (doxa), ja que es basa en l'observació o la creença. És la realitat aparent, afectada pel canvi, la mobilitat i el temps. Les coses existeixen perquè existeixen les idees de les coses; mantenen una relació de participació o imitació de la idea.
• Món Intel·ligible: Correspon a la ciència (episteme), basada en el raonament i la intuïció. No canvia, no hi ha moviment ni temps; són realitats eternes. Les idees estan jerarquitzades: el Bé, els valors, les matemàtiques i les coses naturals.

Teoria del Coneixement

A l'obra La República, Plató defineix els graus del coneixement:

• Món Visible (Opinió): Coneixement procedent del món de les coses canviants. Inclou imatges (suposicions), coses i animals (aparences de la realitat).
• Món Intel·ligible (Ciència): Autèntic saber o coneixement racional. Inclou objectes matemàtics (raó discursiva com a via del coneixement) i idees (intel·ligència pura o raó intuïtiva).

Sòcrates versus els Sofistes

Sòcrates es diferencia dels sofistes per ser crític i polemitzador, rebutjant l'escepticisme i el relativisme. Creu en lleis estables gràcies a l'optimisme envers la raó humana i no nega la possibilitat d'accés al coneixement per part de l'home.

Comparteix amb els sofistes la preocupació per l'educació dels joves per a l'assoliment de l'excel·lència, però amb una diferència fonamental: per a ell, l'excel·lència és coneixement.

Plató critica que els sofistes pretenen ensenyar l'excel·lència mentre afirmen que el coneixement no és possible. Sosté que l'adquisició de l'excel·lència depèn del coneixement i afirma que els sofistes no saben res, malgrat que volen ensenyar.