Plató: teoria de les idees, reminiscència i antropologia
Teoria de les idees de Plató
Teoria de les idees:
El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el Món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que, en contraposició a les coses sensibles, són immaterials i independents del món sensible. Aquestes Idees permeten la veritable comprensió: el Món de les Idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.
- Absolutes: l'idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res.
- Úniques: només hi ha una idea de bellesa.
- Universals: aplicables a molts individus.
- Immaterials i independents: existeixen fora del món sensible.
Reminiscència (anamnesi)
La teoria de la reminiscència (anamnesi)
Conèixer és recordar. El coneixement no s'adquireix a través dels sentits, ni tampoc per la mera transmissió d'una ment a una altra mitjançant l'ensenyament, sinó mitjançant el record de veritats impregnades en l'ànima abans de l'encarnació. El coneixement està dins nostre; la dialèctica és un recurs que permet que aquestes veritats aflorin i que puguem recordar-les.
L'amor platònic
L'amor platònic
La bellesa ens atreu d'una manera intensa. L'objectiu de l'amor és la bellesa. Aquest impuls eròtic segueix un procés d'ascens que transita per diversos estadis:
- El desig de la bellesa dels cossos (atracció física i desig sexual).
- L'anhel de la bellesa moral de les ànimes (enamorament i virtuós afecte personal).
- La valoració de la bellesa de les normes i les lleis (interès polític i social).
- Finalment, el desig de comprendre la bellesa en si mateixa, causa de tot allò que és bell (orientació cap al coneixement: filosofia).
Només en aquest darrer estadi l'ésser humà pot trobar satisfacció plena d'aquest intens desig.
Antropologia
Antropologia
Dualisme antropològic: l'home és un ésser dual, compost d'ànima i cos. El cos és presentat sovint amb connotacions negatives: és la presó de l'ànima. L'ànima és el principi de moviment i dóna vida al cos. És simple i única; allò pròpiament seu és el pensament i pertany al Món de les Idees. Plató sosté que l'ànima preexisteix al cos i gaudeix d'immortalitat.
Plató explica la divisió de l'ànima en tres parts, que representen diferents aspectes de l'activitat psicològica humana:
- Irracional (apetitiva): els desitjos del cos.
- Irascible: les emocions i passions.
- Racional: el desig de coneixement i la capacitat de raonar.
Aquesta tripartició explica les tensions internes entre desig, passió i raó i té implicacions ètiques i polítiques en la seva obra.