Si fins ara el diàleg ha transcorregut en l'àmbit de la política (de com s'ha d'organitzar la realitat col·lectiva), a partir d'ara passa a l'àmbit de la psicologia i de la moral (de com organitzar la realitat individual).
Si en l'àmbit polític s'han distingit tres parts que constituïen la ciutat, en l'àmbit psicològic també s'han de distingir tres parts.
Per aconseguir això, sembla que ha de rectificar la psicologia dualista que ell mateix havia defensat en el Fedó, segons la qual existien dues tendències freqüentment oposades: la racional i la irracional (analogia de l'arquer).
La irracional impulsa a través dels desitjos i les passions a satisfer una necessitat, a assolir un plaer.
La racional, en canvi, reprimeix la primera, l'ajorna o fins i tot l'elimina. (439 b-d)
En el Llibre IV de La República defensa una concepció tripartida de l'ànima humana, d'acord amb la concepció tripartida de la societat.
La seva correcció de la seva psicologia anterior de caràcter dualista es fonamenta en l'anàlisi del coratge, la tendència pròpia dels auxiliars.
Sembla que el coratge, en un principi, pertanyi a la part irracional (concupiscible) de l'ànima.
Tanmateix, sovint la veiem que actua donant suport a la part racional quan aquesta s'oposa a la part irracional.
Per exemple, davant d'una injustícia es genera un sentiment d'indignació dintre nostre que ens impulsa a corregir-la.
Teoria
Paral·lelament, observem en l'àmbit polític que els governants (la raó) utilitzen els auxiliars (el coratge) per restablir l'ordre amenaçat per la manca de temprança dels productors (el desig).
Sòcrates utilitza la següent imatge retòrica: els pastors utilitzen els seus gossos per evitar que les ovelles marxin fora del ramat (440 c-d).
Filosofia i medicina
Al llarg de l'obra de Plató són freqüents les al·lusions a la ciència mèdica i a la seva terminologia.
En el Llibre II, recordem, a la primera ciutat l'anomena ciutat sana per diferenciar-la de la segona, la ciutat malalta.
Al final del Llibre IV apareixen de nou l'ús d'analogies de la filosofia amb la medicina.
La justícia és a l'ànima el que la salut és al cos: ordre, harmonia, excel·lència.
La justícia és un ordre adequat a la naturalesa de les tres parts que constitueixen l'ànima o la ciutat.
La injustícia, en canvi, és la malaltia, desacord, dissensió entre les parts de l'ànima o de la ciutat (435 a/444 b).
Valor (andreia)
A diferència de la temprança, només cal que una part de la població posseeixi aquesta virtut: només cal que els guardians siguin valents perquè la ciutat pugui ser anomenada valerosa.
Sòcrates defineix valor (andreia) com “la força i preservació en tota circumstància de l'opinió recta i legítima sobre les coses que han de ser temudes i de les que no” (430 b).
El legislador determina quines coses han de ser temudes i quines no (filòsof/governant).
Quines són aquestes coses que han de ser defensades fins al punt de donar la vida per elles? Tot allò que fa possible la llibertat i autonomia de tots els ciutadans.
El valor és el resultat primer: d'una selecció dels més aptes per a la tasca militar, i segon: d'una formació fonamentada en la música i en la gimnàstica.
Prudència (phrónesis)
Anomenem prudent una ciutat que encerta en les seves determinacions, decisions (428 b).
Aquest encert és el fruit d'una ciència, d'un saber i no pas de la ignorància, de l'opinió.
Aquest saber o ciència només és exercitat per la part menys nombrosa de la població que integra la ciutat: els guardians perfectes, els filòsofs governants (428e-429a).
La prudència és una mena de saviesa de la dimensió pràctica.
És una virtut clarament política, pròpia dels governants.
