Plató vs Pitàgores i Sofistes: Comparació Filosòfica
L'ésser no és i el no-ésser és. Però és absurd pensar en el no-ser, per tant l'únic que pot ser pensat i dit és l'ésser. Això ens porta a unes conclusions: només hi ha un ésser; l'ésser ha existit i existirà infinitament, és etern; l'ésser no pot experimentar canvis, és immutable; no té límits; ser i pensar són el mateix; i el canvi i el moviment són pura aparença.
PLATÓ vs PITÀGORES
Plató coincideix amb Pitàgores sobretot en relació amb les matemàtiques. Els pitagòrics donen tanta importància al món matemàtic que ho consideren l'arque o principi de la natura. Plató també els dóna importància, ja que les situa en el món intel·ligible i les inclou en el tipus de coneixement denominat ciència, encara que defensarà que té uns límits i que hi ha un saber superior denominat dialèctica. Atès que tant Plató com Pitàgores estan influïts per l'orfisme (religió de l'antiga Grècia), tots dos creuen en la transmigració de les ànimes i en la teoria de la reminiscència, i també defensen el dualisme antropològic, afirmant que en l'home trobem dues classes de principis: el cos i l'ànima. Així mateix, tots dos defensen una concepció negativa de la realitat humana en considerar el cos com una presó de l'ànima. També cal esmentar que l'ordre matemàtic és el fonament de l'ordre del cosmos i de l'harmonia musical. Tot està fet de nombres.
PLATÓ vs SOFISTES
Els sofistes van ser un grup de pensadors grecs, partidaris de la democràcia, que van aparèixer durant la segona meitat del segle V aC. Van ser metecs que van arribar a Atenes per treballar com a mestres. Organitzaven cursos complets i cobraven per ensenyar. Entre els seus ensenyaments incloïen la retòrica, la dialèctica, el dret, la moral, etc. Plató discrepa amb el moviment sofista perquè es centren en l'estudi de l'home i de la polis com el més important en la societat i en la moral, per tant abandonen l'estudi de la physis i la recerca d'un arque que tot i tenir els presocràtics. A més, diu que les seves idees escèptiques i relativistes fan impossible arribar a la veritat absoluta, veritat a la qual Plató considera que és possible accedir a través del Món Intel·ligible amb la raó. D'altra banda, defensa que tant l'escepticisme de Gòrgies com el relativisme de Protàgores (primera generació sofista) són inadequats per a la fonamentació última de la vida ètica i política. Enfront de la costum sofista de donar discursos, Plató proposa el diàleg com a mètode de recerca de la veritat, i li exigeix a l'alumne la seva participació activa. Plató discrepa amb l'escepticisme, perquè aquest nega rotundament el coneixement (per a ells és una qüestió d'habilitat argumentativa) i per Plató, aquest sí és possible ja que és fix. Critica el relativisme perquè afirma que hi ha moltes veritats diferents sobre les mateixes coses, i que aquestes depenen del subjecte que les utilitzi, i per a Plató existeixen veritats absolutes, que són les idees. A més, el relativisme fa impossible l'ensenyament i la veritat absoluta.