Plató vs. Sofistes: Teoria de les Idees i l'Estat
Plató vs. Sofistes: Dues Visions de la Realitat
Plató vs. Sofistes: Mentre que els sofistes eren mestres ambulants, Plató se centrava en la formació de bons ciutadans.
Coneixement: Relativisme vs. Dualisme
Els sofistes defensaven el relativisme, afirmant que no hi ha res absolut. En canvi, Plató proposava el dualisme (món de les idees, idea del bé i món físic).
Pel que fa a l'oratòria, els sofistes la veien com una eina per convèncer (sense veritat absoluta), mentre que Plató sostenia que hi ha molt més que la simple opinió.
La Política i la Ciutat Justa
En l'àmbit polític, els sofistes creien que les institucions i les lleis són convencionals i relatives. Plató, en canvi, proposa una estructura basada en la justícia.
La justícia s'ha de buscar primer en la ciutat (més gran) i després en els individus. Una ciutat és justa si cadascú fa el que li toca:
- Governants: han de tenir prudència.
- Guerrers: han de tenir valentia.
- Treballadors: han de tenir temperància.
Els guardians no han de tenir riqueses, ni casa, ni matrimoni. Els governants són escollits entre els guerrers; han d'estudiar ciències fins a arribar a la dialèctica i, després, han d'educar i cuidar la ciutat.
L'Antropologia Platònica: El Mite de l'Auriga
La Part Racional
La part racional és comparada a un auriga. És l'única ànima immortal i l'única que només poden tenir els humans. Integra i domina les altres dues, perquè és capaç d'oposar resistència al cos. Ens porta al coneixement de les Idees, guia les accions humanes i ha de saber governar les tendències contràries dels cavalls.
L'Ànima Irascible
La segona és la irascible, l'ànima que es vincula a la violència i als instints agressius. El seu símbol és el lleó. Segons el diàleg Timeu, està situada al pit. Està representada pel cavall blanc, noble i lleial, el qual té, a més, el coratge i la força de voluntat de deixar-se portar per la raó, amb la finalitat de retenir els impulsos incontrolats del cavall negre.
L'Ànima Concupiscible
La tercera és la que està vinculada a tendències o desitjos, la concupiscible, i és la menys perfecta. Plató diu que és com un monstre de molts caps, de bèsties ferotges i domèstiques. És l'ànima que ens porta als plaers purament corporals, del món sensible. Està representada pel cavall negre, el qual és rebel, indòcil i tendeix a obeir les veus de la passió sensual, per la qual cosa s'ha de refrenar i castigar amb el fuet per tal que agafi el bon camí i no desviï l'auriga del recte camí.
El Mite de la Caverna i els Graus del Coneixement
Dins del Mite de la Caverna, l'interior de la caverna representa el món físic. El resultat és un coneixement particular i canviant (opinió o doxa). Dins d'aquest món físic trobem dos nivells de coneixement: conjectura i creences; tots dos constitueixen l'opinió.
El coneixement real està a l'exterior de la caverna. El procés dialèctic ens porta a l'episteme (intel·lecció) dels conceptes universals i a la Idea de Bé.