Poder, Democràcia i Llibertat: Els Límits del Mercat

Poder, govern, democràcia i mercat

El poder mateix és il·legítim. El millor govern no té més títols per a ell que el pitjor. És tan nociu, o més, quan s’exerceix d’acord amb l’opinió pública que quan s’exerceix contra ella. Si tota la humanitat, menys una persona, fos d’una mateixa opinió, i aquesta persona fos d’opinió contrària, la humanitat seria tan injusta impedint que parlés com ella mateixa ho seria si, tenint poder bastant, impedís que parlés la humanitat.

I amb tot, cal no confondre democràcia amb tirania de la majoria. La voluntat del poble, en la pràctica, significa la voluntat de la part més nombrosa o més activa del poble. La majoria —o bé tots els qui aconsegueixen fer-se acceptar com a majoria, o sigui el poble— pot desitjar oprimir una part del seu nombre. Per tant, cal adoptar precaucions contra aquesta forma d’abús de poder com contra qualsevol altra.

No només això, sinó que cal protegir-se també de la tirania de les opinions i dels sentiments predominants, contra la tendència de la societat a imposar, per altres mitjans que la legislació penal, les seves pròpies idees i pràctiques com a regles de conducta, i a uniformitzar i estandarditzar així tots els caràcters.

El comerç i la llibertat individual

El comerç és un acte social. Tot el que es dedica a vendre al públic mercaderies de qualsevol mena fa quelcom que afecta els interessos d’altres persones i de la societat en general; i, per consegüent, la seva conducta cau de ple dintre de la jurisdicció de la societat. D’acord amb això, es sostingué en un temps que era deure dels governs fixar els preus i regular els processos de fabricació en tots els casos que es consideressin d’importància.

Si bé ara es reconeix, no sense haver sostingut una llarga lluita, que la baratura i bona qualitat dels productes queden més eficaçment assegurats deixant a productors i venedors completament lliures, sense altra limitació que la d’una igual llibertat per part dels compradors per a proveir-se on els plagui. Aquesta és la doctrina del lliure canvi, que es recolza en fonaments distints, encara que igualment sòlids, que el principi de la llibertat individual.

Dos grans valors

Defensa del valor de la diferència com a condició de possibilitat de l'enriquiment de l’experiència vital:

• Diversitat
• Individualitat
• Espontaneïtat
• Geni
• Excentricitat

I de la llibertat com a condició de possibilitat de tots ells.