Poesia catalana contemporània: una visió general
Poesia catalana contemporània (1970-actualitat)
Anys 70: Formalisme i experimentalisme
La poesia dels anys 70 es caracteritza per la diversitat de tendències i estils, allunyant-se del realisme reivindicatiu i de denúncia. Recupera l'obra d'autors com J.V. Foix, i substitueix el realisme pel simbolisme i l'experimentalisme, amb influències avantguardistes. Destaquen Joan Brossa amb la poesia visual i Pere Gimferrer amb la seva obra simbolista.
Aquesta poesia no realista destaca el text i l'anècdota, sense necessitat d'un argument. Es considera un discurs autònom, no una denúncia social o descripció realista. La paraula evoca, suggereix, i esdevé imaginativa i ambigua. La poesia esdevé una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, una porta al món de les idees.
A Catalunya, destaquen Pere Gimferrer i Maria Mercè Marçal. Al País Valencià, Salvador Jàfer amb L'esmorteïda estela de la platja i Amadeu Fabregat amb Carn fresca.
Anys 80: La poesia del "jo"
Durant els anys 80, els poetes elaboren una visió de la realitat des del "jo" i les seves experiències personals. La poesia esdevé una expressió de la intimitat. S'accepten Foix, Brossa, Espriu i Estellés com a grans mestres del segle XX. Destaquen Joan Margarit i Marc Granell.
Anys 90: Autobiografia i intimitat
Als anys 90, els poetes tendeixen a l'autobiografia, amb poemes més greus i íntims. Destaca Manuel Garcia Grau.
Miquel Martí i Pol: Poesia i compromís
La poesia de Miquel Martí i Pol és molt popular, musicada per cantautors i traduïda a múltiples llengües. Ha rebut premis importants. Factors que expliquen la seva popularitat són la seva condició obrera, el compromís social i amb Catalunya, la malaltia i l'esforç per connectar amb els lectors.
Etapes de la seva obra
Realime social:
La fàbrica i El poble. Poesia de denúncia i revolta, girant entorn la problemàtica social.
Influència de la malaltia:
Interiorització, temes de solitud i angoixa. L'esclerosi múltiple marca la seva obra. 27 poemes en tres temps imposa la solitud, l'angoixa, amb la mort present. La visita i el tracte juguen un paper important. Mai cau en la desesperança.
Maduresa i vitalisme:
Amor, reflexió poètica. Accepta la malaltia. Destaquen Quadern de vacances i Estimada Maria. Aposta pel futur amb optimisme, reprèn la poesia amorosa amb Tu, erotic i aprofundeix en la reflexió sobre la poesia, amb senzillesa.
Anys 90:
Predomina el desconcert i la inseguretat. Tracta sensacions personals, íntimes, reflexionant sobre la vida col·lectiva del país. Destaca Un hivern plàcid.
Estil
Relació entre vida i poesia. Reflexiona sobre la pròpia existència. Els seus poemes reflecteixen la seva evolució vital: reflexió metafísica, realisme i compromís, la malaltia i la seva superació, compromís racional, el pas del temps i el balanç de la vida. Llenguatge directe i accessible. Manté el valor poètic amb metàfores i imatges evocadores de sensacions i estats anímics.
És el poeta més llegit de la cultura catalana, amb un públic molt heterogeni.