Poesia Catalana Modernista: Salvat-Papasseit i Maragall
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat-Papasseit, orfe nascut a Barcelona el 1894 en el si d'una família proletària, va passar part de la seva infantesa a l'Asil Naval, un vaixell-asil del port de Barcelona. És un poeta que vol adoptar un posat valent, altiu i sincer, és l'heroi-poeta. Interessat en la lluita proletària i amb una actitud vital de rebel·lió. La seva trajectòria literària ha estat qualificada com "del cal·ligrama a la cançó".
Els primers llibres
Reflecteixen una ruptura formal i ideològica amb la literatura establerta a partir de l'adopció del cubisme i del futurisme. Els temes principals són l'amor, els mariners, l'optimisme i l'esforç.
Segona etapa
És la recerca d'una poètica més personal i lírica que s'allunya de l'avantguarda. En aquesta etapa escriu El Poema de la rosa als llavis, i La gesta dels estels. Per acabar, escriu Óssa menor, que recull tots els poemaris anteriors.
Joan Maragall
És el poeta més important del Modernisme. Mostra un concepte únic de la poesia i de la missió del poeta, que és concebut com un guia per a la societat que cal regenerar i modernitzar. Adopta una actitud crítica envers la seva classe social, la burgesia i, per influència del vitalisme de Nietzsche, exalça la vida, l'individualisme i la voluntat de lluita.
La teoria poètica de Joan Maragall es pot resumir en tres idees fonamentals:
- La poesia és una activitat de l'esperit. És un acte de sinceritat que neix del xoc emotiu entre el poeta i el món.
- La paraula ha de ser "viva", espontània. El poeta és un «vident», un guia per a la resta d'homes: descobreix aquesta realitat transcendent, la bellesa amagada dins del món.
- La poesia s'agrupa en els blocs temàtics:
Poesia decadentista
Són poemes caracteritzats per l'expressió d'estats d'ànim, de malenconia, de tristesa; exalcen la mort i el mal com a coses belles.
Poesia vitalista
És una poesia optimista que exhorta a viure la vida en plenitud.
Poesia de la natura
La natura és un dels temes principals de la poesia maragalliana.
Poesia nacionalista
Escriu cinc poemes (les Visions) en què fa una reelaboració d'alguns mites lligats al món llegendari català i que contribueixen a definir les característiques ètniques catalanes.