Poesia Catalana: Noucentisme, Avantguardes i Postguerra
La Poesia Noucentista (1906-1920)
La poesia noucentista neix el 1906 amb la publicació de dues obres significatives: Horacianes, de Miquel Costa i Llobera, i Els fruits saborosos, de Josep Carner.
Les característiques principals d'aquesta estètica són:
- Creació d'una llengua poètica depurada.
- Nous desigs expressius: mediterraneïtat, classicisme, civilitat i arbitrarisme.
Guerau de Liost, amb La ciutat d'ivori (1918), i Carner, amb La paraula en el vent (1914), presenten una Barcelona idealitzada, model de civilitat i cosmopolitisme. És la primera vegada que la ciutat és objecte d'una depuració poètica tan intensa.
Carner aposta pel simbolisme als anys vint amb El cor quiet (1925). Més endavant, aprofundeix en la reflexió metafísica amb Nabí (1941), considerada la seva obra culminant.
Les Avantguardes i el Simbolisme
L'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) provoca en els ambients intel·lectuals i artístics una fragmentació d'opcions i actituds de protesta i evasió. Això desemboca en dos corrents principals:
- L'Avantguardisme: Els autors catalans segueixen models francesos i italians. Destaquen:
- J.V. Foix: Combina tradició clàssica i avantguarda. Obres: Gertrudis (1927) i KRTU (1932).
- Joan Salvat-Papasseit: Experimenta amb propostes cubistes i futuristes. Obres: Poemes en ondes hertzianes (1919) i L'irradiador del port i les gavines (1921).
- El Simbolisme: Cerca la "poesia pura", independent de la realitat quotidiana i estèticament completa.
Poetes Simbolistes Destacats
- Josep Sebastià Pons
- Carles Riba
- Bartomeu Rosselló-Pòrcel
- Màrius Torres
La Poesia Després de la Guerra Civil
A partir de 1939, les primeres manifestacions poètiques clandestines s'associen a l'estètica simbolista de la preguerra o a l'avantguardisme. Carles Riba exerceix un mestratge important sobre poetes de diverses generacions, com Joan Teixidor i Joan Vinyoli.
En la mateixa línia, però amb anàlisis profundes sobre la condició humana, destaquen les obres d'Agustí Bartra i Salvador Espriu. Espriu, amb Cementiri de Sinera (1946), El caminant i el mur (1954) i La pell de brau (1960), s'endinsa en el realisme històric.
Pere Quart (pseudònim de Joan Oliver) continua amb la poesia compromesa, irònica i sarcàstica. Obres: Vacances pagades (1960) i Quatre mil mots (1977).