Poesia Catalana: Turmeda, Sant Jordi, Aribau i Més

Elogi dels diners - Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (1352-1430) va deixar el cristianisme per l'Islam. Va estudiar a les universitats de Lleida i de Bolonya. Els fonaments on es basa l'Elogi dels diners són presents amb el distanciament irònic, que desenvolupa una visió crítica de la realitat i la mirada sorneguera sobre la conducta humana. Per tant, ens movem en l'àmbit de la literatura religiosa i moralitzant. Turmeda tria entre diversos gèneres la sàtira.

Tema

La manera com influeixen els diners en la nostra vida i en la societat. Importància de l'autor en l'obra: critica l'ús dels diners per part dels cristians, amb tots els seus vicis i defectes.

Resum

Els diners ens canvien la vida, ja sigui per a millor o pitjor. També reflecteix com les persones poden fer qualsevol malifeta per ells i com treuen la cara més fosca i envejosa de la gent.

Anàlisi

Nou estrofes de quatre versos de vuit síl·labes, és un poema d'art menor amb rima consonant (a a a b).

Conclusió

És una crítica clara de l'ús dels diners per part dels cristians i sobre la influència que aquests provoquen a les persones.

Desert d'amics, de béns e de senyor - Jordi de Sant Jordi

Parla sobre les campanyes bèl·liques del seu amo, Alfons el Magnànim, i més concretament de l'empresonament que va sofrir a Nàpols el 1423 i dels sentiments que el poeta té quan està empresonat. El poema està estructurat de manera que comença per la descomposició de la crisi. En la primera estrofa ens parla de la solitud (en els tres aspectes: falta d'amics, béns i del seu senyor) i el desprotegit que se sent, tema que arrossega durant tot el poema. A la segona estrofa, torna a insistir en l'aspecte de la solitud en els tres àmbits que ja hem comentat abans. També en aquesta segona estrofa assumeix la situació lògica en la qual es troba, és a dir: si és cavaller i lluita per al senyor, pot ser capturat en alguna de les batalles. A la quarta estrofa es centra en Sforza (que era el rei contrari al seu senyor) i representa el mal fent una contraposició a Alfons el Magnànim, que representa el bé. A la cinquena i a l'última estrofa encara insisteix més en la fragilitat del presoner, i a la cinquena estrofa porta Jordi de Sant Jordi a veure la intervenció de Déu com l'única manera possible de salvar-se. El poema és format per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba. Les figures retòriques que s'empren són: hipèrbaton, comparació, enumeració i anàfora.

A una hermosa dama de cabell negre - Ausiàs March

Pel que fa a la forma, es tracta d'un sonet format per dos quartets i dos tercets d'art major, de versos decasíl·labs. La rima dels dos primers paràgrafs és "A, B, B, A" i "A, B, B, A", és a dir, una rima creuada. Després, les dues darreres estrofes tenen una combinació de rima encadenada amb tres acabaments diferents: "A, B, C" i "A, B, C". Tot el poema té una rima consonant.

• Primera estrofa: Ell està situat en un terrat i observa com una dama molt bonica es pentina amb una pinta blanca la seva cabellera negra com l'atzabeja.
• Segona estrofa: Torna a contrastar el blanc, de la pell de la dama i la pinta, amb el negre del cabell mentre descriu físicament a la noia.
• Tercera estrofa: Narra la lluita entre els dos conceptes que es contrasten. En els següents versos explica que quan la veu pentinar-se s'enamora de la dona i no pot parar de mirar-la. Admira la bellesa dels contrastos ja comentats i els descriu com si tinguessin un estil molt peculiar i remarcable.
• Quarta estrofa: El poeta expressa la seva por que passi alguna desgràcia que interrompi l'escena de la qual tan dolçament gaudia. Per últim, l'autor vol posar pau per poder estar amb la noia, tot i que potser llavors començaria una altra lluita que consistiria en, com ja hem dit, obtenir-ne el seu amor.

A la vora de la mar - Anònim

El poema explica la història d'una dona que està brodant un mocador i veu un vaixell amb un home. Aquesta li pregunta que si té seda, concretament vermella. L'home li ofereix pujar al vaixell i aquesta hi puja. La dona es dorm i a alta mar es torna a llevar. La dona li diu que no vol viure amb un mariner, però aquest li diu que no serà una pobra donzella, serà reina perquè l'home és el fill del rei d'Anglaterra. Això seria el que diu el poema, però el poema vol dir que les aparences enganyen, que no per l'estatus social, has de qualificar una persona millor o pitjor que una altra. Que si estimes una persona no és pel seu estatus social, sinó per les seves característiques, el seu caràcter i per com és aquella persona. Té un happy end que confirma l'enfocament providencialista de la cançó i estableix el cercle induït pel mocador (el mocador era per la reina, és a dir, el teixia la noia per a una reina, però després resulta que és ella quan coneix el príncep del rei d'Anglaterra). El mocador indueix el plor i un destí tràgic, però el gir exposat apaga la possibilitat de drama. La cançó manté tòpics del gènere i mostra com amb poques eines s'edifiquen artefactes de molta precisió a la poesia culta i erudita. En resum, això aguanta la interpretació rigorosa a la gran poesia i un dels tòpics seria Qui canta els mals espanta.

La Pàtria - Bonaventura Carles Aribau

El tema del poema és l'enyorança de Catalunya i la seva llengua. Es pot dividir en sis parts, en cadascuna de les quals es pot extreure un dels temes propis de la Renaixença.

1. Primera part: L'autor s'acomiada del paisatge català, dels seus turons, del cel,... Se sent molt trist per haver de marxar i, per això, cita llocs on, suposadament, Gaspar i Aribau tenen records comuns com al Montseny, la tomba del Jueu...
2. Segona part: Aribau, com si fos Gaspar, es compara a si mateix amb un arbre plantat en terres llunyanes, en aquest cas Madrid, i que a poc a poc es va marcint perquè enyora el lloc on havia viscut.
3. Tercera part: L'autor evoca la grandesa antiga, pensa que tot el que hi havia a l'antiguitat, més exactament a l'Edat Medieval, era millor que el que té en aquests moments.
4. Quarta part: L'autor intenta explicar la importància de la llengua catalana, creu, a més, que és l'única cosa que s'ha conservat de l'antiguitat, per tant, és un dels béns més valuosos que tenim.
5. Cinquena part: Continua amb la llengua.
6. Sisena part: Aquí l'autor parla de l'amor que sent per la seva llengua, la venera i pensa que és una cosa que, encara que passin els segles, no desapareixerà.

El poema es compon de sis estrofes que tracten de diferents temes però amb la mateixa finalitat, transportar l'autor a una Catalunya antiga, plena de nostàlgia i bons moments. Les estrofes són octaves (vuit versos per estrofa), i tots els versos són alexandrins d'art major (dos hemistiquis, 6+6). Té una rima consonant, i una estructura creuada (ABBA ACCA DEED DFFD GHHG GIIG JKKJ JLLJ MBBM MNNM OPPO OQQO).