Poesia Modernista a Catalunya: Autors i Obres Clau

Poesia Modernista

El Modernisme és el moviment que va sorgir a Catalunya als segles XIX i XX, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional pròpia en una cultura moderna. El Modernisme va cristal·litzar en dos corrents que el defineixen:

• El Simbolisme: Es caracteritza pel fet de considerar que el món real no és sinó el reflex d’una realitat que transcendeix.
• El Vitalisme: Es caracteritza pel paper central que dóna a la vida com a record profund d’on sorgeix tot. L'autor més destacat d’aquest corrent és Joan Maragall.

Joan Maragall

Joan Maragall no va viure feliç, per això la seva poesia expressa les seves preocupacions socials en una època en què es presagiaven ja els canvis que es van produir en el segle XX. Amb L’Oda infinita, Maragall marca un canvi en la seva trajectòria. Per a Maragall, la poesia és vocació i inspiració. La seva poesia seguia sempre l’actualitat social i política del país. Dins la poesia cívica destaquen L’Oda nova a Barcelona i L’Oda a Espanya. La seva poesia també va ser influïda pel Simbolisme. Nietzsche va marcar Maragall, el qual destaca per la força de la superació de tots els obstacles. Maragall viu intensament la situació política i escriu un tipus de poesia optimista, com Paternal, una evolució tràgica i vitalista de la bomba que va esclatar al Liceu, del qual va ser testimoni.

Josep Mª Bayarri

És l’autor més prolífic dels poetes modernistes valencians. El Modernisme de Bayarri cristal·litzà en obres com Precs de pau, Llaus lírics i Foc i Flama. Posteriorment, evoluciona cap a l’Avantguardisme en obres com De la mar. Finalment, retorna al Modernisme amb obres com La flor del llir blau i Exultació.

Miquel Duran

Miquel Duran publicà quatre llibres de poemes: Cordes vibrants, Himnes i poemes, Cançons valencianes i Guerra, Victòria, Demà.

Martínez Ferrando

Només els dos primers poemes publicats, La cançó de l’isolat i Vora la mar del Nord, mostren influències modernistes. Tots tres llibres van ser revisats i reunits en un sol volum, titulat Escumes. Els temes recurrents són el pas del temps, la subjectivitat modernista i la influència de la natura en l’estat d’ànim del poeta.

Jacint Mª Mustieles

Només el seu primer recull de poemes, Breviari romàntic, és modernista. Amb Flama, entrà dins del costumisme romàntic. Va portar la seva subjectivitat cap als temes universals de l’amor i el pas del temps. Els seus poemes ens condueixen a un ambient intimista, envoltats per sentiments vagues i vaporosos.

La Novel·la Modernista

La novel·la modernista significa la superació de la falta d'una tradició sòlida en aquest gènere i l'intent de trobar una tècnica narrativa adequada i un llenguatge eficaç. Oposant-se a l'estètica realista, presentà individus rebels amb voluntat de transformar l'entorn i oferí tot un món de símbols definidors de la realitat que envolta el personatge.

El Teatre Modernista

El gènere dramàtic va iniciar al Modernisme un procés de transformació, amb la traducció de peces teatrals d’altres autors europeus contemporanis. Es va dividir en dos camins:

• El drama d’arrel naturalista i regeneracionista.
• El teatre simbolista.

Santiago Rusiñol

Les obres teatrals de Santiago Rusiñol van evolucionar des d'una etapa simbolista a un acostament al regeneracionisme. Peces importants d'etapa simbolista inclouen L’alegria que passa i Cigales i formigues. Peces més relacionades amb la denúncia social són La mare o L’auca del senyor Esteve.