La Poesia Modernista i l'Escola Mallorquina: Evolució i Obra
La renovació de la poesia modernista
La poesia modernista, en el seu afany renovador i europeista, el primer que féu fou distanciar-se de la poesia dels Jocs Florals, tant temàticament com formal, i optar per una poesia basada en la sinceritat de l'experiència viscuda i la senzillesa expressiva.
Segons Maragall, els poetes són els únics éssers capaços d'emocionar-se i de meravellar-se davant del món, i de convertir aquestes emocions en paraules poètiques plenes de significació, paraules vives, en contraposició a les «mortes» de la llengua quotidiana. Autors com ell, vinculats al regeneracionisme, optaren per una poesia més compromesa amb qüestions socials (poesia civil i patriòtica) i s'abandonà la lírica decadent dels primers esteticistes, que buscava atreure a través del llenguatge, sobretot a partir del recurs de la sinestèsia. També aparegué el parnassaisme, un altre vessant del simbolisme. Jeroni Zanné, juntament amb la influència dels autors de l'anomenada Escola Mallorquina, es van acabar convertint en els models a seguir de la nova poesia noucentista, caracteritzada pel classicisme i la perfecció formal i lingüística.
L'Escola Mallorquina
El concepte d'Escola Mallorquina, que en un primer moment era només geogràfic, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes mallorquins de principis del segle XX, amb un model de llengua subtil i refinat. El grup va tenir Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants màxims, i entre els seus membres s'hi van afegir Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i Maria Antònia Salvà.
Les seves característiques principals foren:
- El classicisme.
- L'assumpció de la tradició popular.
- La idealització del paisatge mallorquí.
- Una arrel cristiana i una inclinació conservadora.
A partir del 1906, alguns representants de l'Escola es van apropar al noucentisme.
Anàlisi de «Visions i Cants»
Publicat el 1900, aquesta obra pertany a la segona etapa del modernisme, tot i que la majoria de poemes foren escrits en la primera etapa (més combativa):
- Visions: Llegendes conegudes amb personatges transgressors o destructors que se salten les regles. Narració en vers i relectura dels mites romàntics. Simbolitza el passat.
- Intermezzo: 14 poemes sobre la vida quotidiana, escrits cronològicament i en lletra cursiva. Simbolitza el present.
- Cants: Vitalisme i nacionalisme amb ímpetu. Poesia crítica i política que motiva la joventut, passant del «jo» poètic al «nosaltres». Tracta temes de força i insisteix en el caràcter misteriós del poema. Simbolitza el futur.