La Poesia Modernista i Joan Maragall: Claus i Corrents
La poesia modernista
La poesia modernista és una reacció contra la Renaixença i els Jocs Florals. Els poetes modernistes creien que els Jocs Florals eren antics i la poesia de la Renaixença era poc sincera. Com a alternativa, van crear el Modernisme, una poètica de sinceritat amb un llenguatge real, actual, depurat i culte. La característica fonamental del Modernisme és la diversitat estètica.
Corrents estètics del Modernisme
- Simbolisme: Reacció al realisme. Pretén demostrar que hi ha una realitat amagada mitjançant un llenguatge poètic elaborat i el joc amb símbols. Els temes principals eren la dona i la mort.
- Decadentisme: Evolució del simbolisme, portat a la màxima expressió. Es caracteritza per estats d'ànim tristos i malaltissos, amb Adrià Gual com a màxim exponent.
- Parnassianisme: Reacció al Romanticisme que evoluciona cap al Noucentisme. El més important és el «jo». Utilitza un llenguatge poètic classicitzant, un model clàssic i la idea de bellesa artificial. Busca referenciar l'antiga Grècia i el llunyà Orient.
- Prerafaelisme: L'art és una religió i l'artista el sacerdot, promovent la socialització de l'art. Presenta un món idealitzat, amb obres plenes d'imatges del món religiós que prenen com a referència els cavallers medievals.
- Vitalisme i espontaneisme: Aplicació poètica de les teories de Nietzsche. Destaca per l'exaltació de la individualitat i és una evolució del Romanticisme, on la veritat es troba en l'ànima del poble. El seu màxim exponent és Joan Maragall.
Joan Maragall: El guia del Modernisme
Va ser el poeta més important del Modernisme i el guia de la societat de l'època. Adopta una actitud crítica envers la burgesia i exalta l'individualisme i la voluntat de lluita.
La seva obra es caracteritza per l'ús espontani de la llengua basat en la parla actual i sense arcaismes, una actitud optimista i vitalista, i una prosa especialment significativa.
La teoria de la paraula viva: la poesia és l'activitat de l'esperit, on la paraula ha de ser viva. El poeta és el vident o guia de la resta dels homes que és capaç de veure la realitat amagada. Aquesta teoria està expressada en dos llibres: Elogi de la paraula i Elogi de la poesia.
Blocs temàtics de la seva obra
- Poesia decadentista: reflecteix els seus estats d'ànim, la tristesa i la melancolia.
- Poesia vitalista: mostra l'optimisme i les ganes de viure.
- Poesia de la natura: un tret típic del Romanticisme que expressa sentiments a través de la natura (com a «La fageda d'en Jordà»).
- Poesia nacionalista: reelaboració dels mites catalans antics.