Poesia i narrativa catalana de la postguerra fins a l'actualitat
Poesia de la postguerra
El període de la postguerra amb la dictadura franquista va esdevenir una etapa de repressió i censura, també cap a les llengües no castellanes. Això va trencar la continuïtat de la literatura catalana. La poesia de postguerra no respon a un estil uniforme. S'observen tres grans tendències:
Poesia de tradició simbolista: reflecteix el pensament a través de metàfores, destaquen Joan Costa Pasc, amb poemes hermètics i abstractes, i Salvador Espriu, que concilia el problema espiritual amb el del seu poble.
Poesia de tendència avantguardista: destaquen Palau i Fabre, surrealista i provocador, i Joan Brossa, que adopta tècniques surrealistes per a expressar lliurement el subconscient.
Poesia de tendència realista: s'allunya del simbolisme, prefereix el poema narrat de denúncia social i sàtira, i té una forma poc metafòrica i en vers lliure. Destaquen Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol.
A més, es reconeixen els noms més importants de la literatura catalana contemporània i apareixen noves generacions de poetes.
Narrativa de la postguerra
L'exili de molts autors va provocar greus conseqüències per a la nostra narrativa. Van aparèixer dos grups d'autors: els formats abans de la guerra i els formats després, i diverses tendències narratives:
La novel·la psicològica
Va ser la tendència dominant fins als anys 60. Es caracteritza per l'anàlisi i el desenvolupament psicològic dels personatges, amb referències a la guerra. Destaquen autors com Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.
La novel·la realista
Reflexiona sobre les difícils condicions de la vida de postguerra. Aquest corrent també es va donar a la resta d'Europa. Destaquen els autors Joaquim Amat-Piniella.
La novel·la de la imaginació i l'absurd
Té un enfocament molt modern i influència del realisme màgic. L'autor més destacat és Pere Calders.
La guerra va suposar un greu problema per a la nostra literatura. Tot i així, es van desenvolupar diverses tendències narratives a la postguerra amb autors importants.
Narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat
A partir de la transició i dels anys 70, comença a millorar el panorama social i literari. L'eclecticisme i la diversitat caracteritzen l'art i la literatura. La nostra llengua recupera el to i el ritme. Podem identificar tres períodes:
Els anys 70
Destaca la novel·la de trencament. Té la mateixa importància la forma que el contingut. Tracta temes de la problemàtica social, la relació amb el sexe i les drogues. Destaquen autors com Quim Monzó.
Els anys 80 i 90
S'experimenta un desig de retorn a les formes narratives més clàssiques. Es revaloritza la importància dels personatges i de l'argument, i torna la narrativa de gènere.
L'actualitat
Hi ha una diversitat de temes i estils. Trobem els Afterpop, que apareixen i es difonen a través de la xarxa. Entre els escriptors valencians trobem temàtiques com la problemàtica de l'individu, amb èxit.
Així és com podem parlar d'un panorama ric i variat, amb una gran diversitat d'autors i tendències que van ampliant les xifres de lectors.