Poesia de postguerra: models, autors i temes clau
Models de la poesia de postguerra
Simbolista
Aquest tipus de poesia es va desenvolupar al llarg dels anys 40 i 50. Aquest model es caracteritza pel domini de l'expressió, enriquida per les metàfores i la construcció d'un llenguatge simbòlic. Aquí destaquen autors com Carles Riba i Salvador Espriu.
Tradició avantguardista
Aquest model es desenvolupa als anys 40 i 50 i pretén la ruptura formal i lingüística. La finalitat és provocar el lector mitjançant la incorporació de temes insòlits i noves formes d'expressió. En aquest corrent destaca el poeta Joan Brossa.
Realista
Aquest model es desenvolupa als anys 60 i és representatiu de la poesia d'Estellés. Es concep la literatura com un compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura franquista. Dins d'aquest model hi ha diverses tendències:
- Poesia de testimoni: de caràcter inconformista.
- Poesia personal: amb una mirada més subjectiva sobre aspectes quotidians.
- Poesia social: amb major intenció de denúncia, compromís antifranquista i defensa de la col·lectivitat.
A més d'Estellés, un autor destacat en aquest model és Miquel Martí i Pol.
Evolució de la poesia després del 'Llibre de meravelles'
La generació dels anys setanta pretenia deixar de banda el context sociopolític, en considerar-se afavorida per l'arribada de la democràcia. Després del context del 'Llibre de meravelles', es vol abordar el gènere amb la vocació de fer literatura més 'pura', centrant-se en la pròpia capacitat creativa i en les possibilitats expressives que permet l'experimentació del llenguatge. En aquest moment destaquen autors com Josep Piera i Marc Granell.
L'estampeta
Tema: retrat de la duresa de la vida de postguerra. El poema esdevé una crònica dels temps de postguerra.
Com una estampeta, representa els diversos elements que reflecteixen la cruesa d'una vida plena de patiment, misèria, repressió i fam, amb la presència constant de la mort.
Cant de Vicent
Tema: la dificultat de fer un cant a València, la ciutat que el poeta sent com a pròpia. El 'jo' líric s'identifica amb la ciutat i esdevé la viva representació d'aquesta.
El poema esdevé una crònica dels temps de postguerra.
Com una estampeta, representa els diversos elements que reflecteixen la cruesa d'una vida plena de patiment, misèria, repressió i fam, amb la presència constant de la mort.