Poesia Trobadoresca: Amor Cortès, Trobadors i Joglars Medievals
La Poesia Trobadoresca: Orígens i Característiques
Els Trobadors
La poesia d'aquesta època s'escriu en occità o provençal, ja que la poesia trobadoresca (desenvolupada sobretot entre els segles XII i XIII a Occitània, Catalunya i el nord d'Itàlia) gaudeix de gran prestigi. Aquesta situació perviu fins a Ausiàs March (primera meitat del segle XV).
- El terme "trobar" significa "inventar o crear literàriament".
- Ser trobador suposava un prestigi que els permetia aconsellar grans senyors.
- Es coneixen 350 trobadors de procedències socials diverses, des de Guillem IX d'Aquitània (1071-1127) fins a Marcabrú, que inicialment era joglar.
- Les trobairitz, com la Comtessa de Dia (finals del segle XII - mitjans del segle XIII), eren sempre de la noblesa. En general, tenien una bona formació que els permetia combinar l'art de la creació de mètrica i versificació amb la música.
La informació que tenim d'aquests trobadors prové sobretot dels Cançoners, uns documents que expliquen les vides, les razos (motius pels quals escriuen els poemes) i les composicions.
Els Joglars
Els trobadors no recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que ho feien uns intèrprets, els joglars. Difonien les seves poesies en els ambients cortesans tot respectant fidelment el text (difícilment podien improvisar a causa de les condicions mètriques estrictes a què estaven sotmesos). Actuaven per:
- Entretenir els cortesans.
- Servir com a missatgers de confiança dels trobadors.
- Transmetre argumentacions i peticions polítiques dels senyors feudals als trobadors a qui servien.
La Temàtica Amorosa: L'Amor Cortès (Fin'amor)
La poesia trobadoresca és sobretot de temàtica amorosa, però també n'hi ha d'aspectes polítics, morals, literaris, etc.
La cançó (canso) és una composició que té per tema central l'amor cortès o fin'amor, que té el mateix significat que l'amor als nostres dies juntament amb la idea d'aliança (pacte, favor): el trobador prova d'aconseguir un tracte materialment beneficiós. La cortesia és una conducta modèlica d'ideal de refinament i de valors espirituals lligat a la cort. El trobador, com a personatge cortesà, ha de ser lleial, generós, valent, elegant, etc.
La dona a qui s'adrecen les cançons és casada i se l'anomena midons ("el meu senyor"), i el trobador és l'hom. Així es reprodueix la situació del vassallatge: no únicament es busca la consecució de l'amor (aparentment), sinó que se li concedeixin favors materials. El trobador parla de la bellesa, bondat o seny de la dama, i el seu marit, el senyor feudal, accepta que la seva muller sigui transformada literàriament en la idea de la dama inaccessible.
El trobador, doncs, ha de fer mèrits per elogiar desmesuradament les virtuts de la dama i la perfecció del seu amor fins a aconseguir el premi.
Personatges Clau en l'Amor Trobadoresc
Els personatges que intervenen en l'amor trobadoresc són:
- El gilós: el marit, del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
- Els lauzengiers: tafaners, calumniadors.
Per no descobrir els amors, el trobador anomena la dama amb un pseudònim (la senhal).