Poesia Trobadoresca: Característiques, Estils i Gèneres Essencials
Característiques de la Poesia Trobadoresca
- Estava molt lligada a la societat que la va crear (la societat feudal).
- Reflectia les lluites de l'època i els seus ideals (l'honor, la guerra...).
- Poesia culta: Poesia artificiosa, amb textos molt elaborats.
- Poesia lírica: Expressava els sentiments de l'autor pel que fa a l'amor, a la mort i a la religió.
- Poesia en llengua occitana: Era comuna i acceptada pels trobadors catalans i del nord d'Itàlia.
Tema Principal i Personatges de l'Amor Cortès
El tema principal de l'obra trobadoresca era l'amor cortès. Reflectia les normes i l'estructura de la societat medieval.
En la composició poètica, la dama i el seu enamorat estaven units per un jurament de fidelitat amorosa. Aquesta dama estava casada i el trobador representava el seu vassall. Els altres personatges que hi intervenien eren els acusadors que feien saber al marit gelós l'engany del qual era víctima.
Estils de la Poesia Trobadoresca
- Trobar lleu: Poesia senzilla i entenedora on el trobador ens mostra la cançó com una necessitat biològica, una inspiració passional, i diu que només si estàs enamorat pots compondre i cantar.
- Trobar clus: Poesia hermètica, difícil d'entendre, perquè hi predominen les idees sobre aspectes concrets de la societat feudal, expressades amb un lèxic ple de metàfores, perífrasis, antítesis, al·legories o enigmes.
- Trobar ric, prim, car o sotil: Poesia culta en la forma: plena d'artificis verbals i mètrics i de moltes imatges plàstiques. Tot això li confereix una gran musicalitat.
Gèneres de la Lírica Trobadoresca
- Cançó: És el gènere principal i de més prestigi de la lírica trobadoresca. Es tracta del gènere amorós i occità per excel·lència. Manifesta els sentiments amorosos del trobador cap a la dama. El tema solia ser l'amor cortès. La cançó exigia una gran dignitat de llenguatge i una melodia original. A la tornada final figurava el senhal, pseudònim poètic de la persona a qui s'adreçava la peça.
- Sirventès: De temàtica de denúncia, expressa sentiments de rebuig i odi a l'enemic del trobador, així com conflictes polítics, bèl·lics o morals, entre altres.
- Planh (plany): Lament fúnebre per la mort d'una persona, que solia ser un senyor feudal —el destinatari— que en vida havia protegit el trobador.
- Alba: Tristesa pel comiat dels enamorats a l'alba després d'haver passat la nit plegats. Aquesta situació s'ha d'entendre dins del concepte de l'amor cortès. Així doncs, la dama és casada i la separació es produeix per la por de ser sorpresos pel marit. Per evitar la sorpresa durant la nit, els enamorats tenen una persona, normalment un amic de l'enamorat, que fa l'ofici de vigilant (gaita). La diferència amb la cançó és que l'alba presenta l'amant i la dama en la realització carnal de l'amor, sense que ell hagi de fer el paper de suplicant ni ella el de desdenyosa. Existeix un altre tipus d'alba en què el poeta expressa el seu anhel que arribi aviat el dia. Aquesta modalitat està relacionada amb l'alba religiosa on el fet amorós té un contingut sacre, i on l'alba simbolitza la glòria del cel, la gràcia o, fins i tot, la Verge Maria, i la nit, el pecat.