Poesia trobadoresca i literatura del segle XV: autors i obres
La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca, una de les primeres manifestacions literàries en llengua vulgar, va néixer a Occitània, al sud de l'actual França, i s'escrivia en occità i provençal. Era conreada pels trobadors, que componien tant la música com la lletra, i transmetien les seves composicions a través del cant en cercles cortesans. Cal diferenciar-los dels joglars, que només cantaven les composicions creades per altres trobadors.
La poesia trobadoresca estava sotmesa a unes lleis poètiques molt rígides quant a mètrica i versificació. Hi havia diferents gèneres poètics:
- Cançó: el gènere més comú, perquè canta a l'amor.
- Sirventès: expressa ira, odi o polèmica literària.
- Plany: un lament fúnebre per la mort d'una persona.
- Pastorel·la: el diàleg d'amor entre un cavaller i una pastora.
- Balada: una cançó per ser ballada.
- Alba: expressa el pesar dels enamorats perquè s'han de separar després de passar la nit junts.
Autors més significatius
- Guillem de Berguedà: poeta més important de finals del segle XII.
- Ramon Vidal de Besalú: primera meitat del segle XIII.
Literatura del segle XV: maduresa literària
Al segle XV, la literatura assoleix la seva maduresa. La poesia es deslliga dels provençalismes i la prosa, dels llatinismes. Sota la protecció de la Cort d'Alfons el Magnànim, sorgeixen les figures màximes de la literatura medieval: Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Isabel de Villena, Jaume Roig i Joanot Martorell.
La burgesia opta per una poesia realista, satírica o religiosa, caracteritzada per un bon domini de l'escriptura en vers, una llengua senzilla, ben expressiva, amb gràcia i enginy.
Ausiàs March (Gandia 1397 - València 1459)
Ausiàs March, provinent de la petita noblesa valenciana de Barcelona, va ser nomenat cavaller el 1409. Entre 1439 i 1442, escriu els Cants de mort, motivats per la mort de la seva primera esposa. Va ser el primer a usar el valencià per escriure poesia, i el va dur a expressar els sentiments més íntims.
Dos temes principals en la seva obra són l'amor i la mort. Viu l'amor d'una manera apassionada. En la seva poesia, utilitza llargues comparacions i metàfores. Són molt freqüents les imatges referents a la mar, l'ànima turmentada, les hipèrboles, les antítesis, els hipèrbatons i les personificacions.
Els seus 128 poemes estan catalogats en quatre grups:
- Cants d'amor
- Cants de mort
- Cants morals
- Cant espiritual