La poesia vanguardista gallega (1910-1930): moviments, autors i característiques
La poesia vanguardista gallega (1910-1930)
Els moviments estètics compresos entre 1910 i 1930 van voler obrir nous camins en l'art i la literatura, trencant amb la tradició. Pretenien no reproduir la realitat, sinó interpretar-la des del punt de vista original de cada artista.
Les quatre corrents principals
Les quatre corrents principals són el futurisme, el cubisme, el dadaisme i el surrealisme. Tots quatre comparteixen trets comuns: l'antisentimentalisme, la deshumanització, la recerca de l'art pur, la renovació del llenguatge i la total llibertat creativa.
La poesia vanguardista gallega
La poesia vanguardista gallega va néixer de l'afany modernitzador i europeïtzador per a la cultura gallega. Els poetes gallecs tenien accés a la informació i a la publicació de la seva obra a la Revista Nós i a A Nosa Terra. Parlaven de la realitat gallega, de l'home i dels seus sentiments, cosa prohibida en el vanguardisme ortodox.
Manuel Antonio i Álvaro Cunqueiro
Representen el vanguardisme europeu trencant amb la tradició Manuel Antonio (estètica creacionista) i Álvaro Cunqueiro (surrealisme). Al seu costat, mantenen vincles amb aquest moviment el Neotrobadorisme i l'Imaginisme.
Manuel Antonio va escriure De catro a catro (1928) i, el 1922, juntament amb Álvaro Cebreiro, el manifest Máis alá, on expressa que la literatura gallega ha de buscar nous camins, defensa l'absoluta llibertat creativa i afirma el seu monolingüisme.
El Creacionisme
El Creacionisme va ser fundat per Vicente Huidobro i pretenia destruir les normes de la poesia vigent: l'anècdota argumental, el sentimentalisme, la rima i el ritmo. Es construïa sobre la juxtaposició d'imatges i metàfores. En la seva obra, Manuel Antonio construeix els versos seguint els principis formals de les avantguardes, però no arriba a despullar-los de tot l'humanisme.
L'Imaginisme
L'Imaginisme (o Hilozoisme o Animisme) és un moviment inspirat en la poesia popular, que introdueix imatges i nous ritmes. Va ser creat per Amado Carballo, autor de Proel i O galo. El seu tema principal era la natura humanitzada i animada, amb personificacions. Aquesta poesia té una gran sensualitat i versos octosíl·labs de rima assonant.
El Neotrobadorisme
El Neotrobadorisme (1928) és un moviment que imita la poesia medieval. Va ser representat per Fermín Bouza Brey (Na senlleira) i Álvaro Cunqueiro (Cantiga nova que se llama Riveira i Dona do corpo delgado), que va aportar novetats en el ritme i les imatges.