Poetes Catalans Clau: Espriu, Martí i Pol, Estellés
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)
Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català.
Característiques de la seva obra
L'obra d'Espriu està caracteritzada per la mescla de l'intel·lectualisme extrem i el descriptivisme càustic. Té una gran singularitat pel que fa a la riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, i la capacitat per descriure, que han fet que sigui una de les més importants de la literatura catalana.
Obres destacades i cicles
El seu llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), enfoca el món destruït per la guerra. Obres com Les hores (1952), Mr. Death (1952), El caminant i el mur (1954) i Final del laberint (1955) formen el cicle líric, ja que tracen un camí d'interiorisme. La poesia d'Espriu va ser qualificada com a realista. El to èpic i didàctic de l'obra va semblar modern.
La pell de brau i el discurs cívic
A La pell de brau, Espriu abocava reflexions sobre la diversitat i la tolerància. El llibre adquireix un caràcter de discurs cívic, la qual cosa va actuar com a catalitzador d'una nova actualitat del poeta, fins i tot internacional. Els seus poemes foren musicats i cantats per Raimon.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003)
Fou el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya.
Popularitat i compromís social
La seva constant referència a la situació social i nacional catalana havia fet que molts dels seus poemes fossin citats per polítics i altres dirigents socials. Molts cantants posen música a les seves creacions.
Trajectòria i influències
Martí i Pol havia nascut en el si d'una família obrera. A finals dels anys 50 es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor. S'afilià al PSUC i fou membre de l'Assemblea de Catalunya.
Poesia i vida
Poesia i vida són dos elements que van lligats a la seva obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes de la seva evolució. La seva poesia fou un tema interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social.
Reconeixements i llegat musical
El 1997 va rebre un important reconeixement institucional a Catalunya. Lluís Llach canta poemaris de Miquel Martí i Pol com Un pont de mar blava i Ara mateix.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993)
Començà a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut a partir dels anys 70.
Estil i temàtica
L'obra poètica d'Estellés és pacífica, original i exuberant; els seus temes principals són:
- L'amor
- La mort
- El sexe
- La por
- La ciutat
- El camp
- La dona
Compromís cívic i identitat valenciana
Estellés fa bandera d'un sentiment cívic col·lectiu com a intèrpret de les reivindicacions del poble valencià. La pàtria per a ell és el drama col·lectiu d'un idioma, la tragèdia d'una cultura i el dolor causat per una llibertat nacional oprimida. En plena postguerra, fou periodista. Va fer un inventari dels personatges i dels esdeveniments quotidians que potser és l'essència de València i la seva gent.
Llenguatge i influències
Aquest era fidel a les seves arrels, el seu llenguatge beu de diverses fonts:
- Llengua poètica dels clàssics valencians.
- Llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana i valenciana.
- Llengua col·loquial que aprengué a l'horta.
Amor i mort en la seva lírica
La mort fascinava Estellés, però també l'atracció obsessiva per l'amor, que es converteix en l'espina dorsal de tota la seva lírica.