Poetes i narradors gallecs de la postguerra: generacions i obres

Promoció de poetes: amb Luís Pimentel (Sombra de aire na herba) com a autor d'enllaç amb la generació de preguerra, els poetes d'aquesta etapa es poden dividir, seguint un criteri cronològic, en:

XERACIÓN DO 36 (nascuts entre 1909 i 1920): participen en la Guerra Civil, que està molt present en la seva obra. Conreen tendències de preguerra i desenvolupen les temàtiques social-realista, intimista i clasicista.

Autors: Iglesia Alvariño (Cómaros verdes), Díaz Castro (Nimbos), Celso Emilio Ferreiro (Longa noite de pedra).

PROMOCIÓN DE ENLACE (1920-1930): s'inicien sota la influència de la poesia espanyola. De formació autodidacta, es mouen entre l'intimisme i l'angúnia existencial de la «Escola da tebra».

Autors: Antón Tovar (Calados esconxuros), Luz Pozo Garza (O paxaro na boca), M. Cuña Novás (Fabulario novo).

XERACIÓN DAS FESTAS MINERVAIS (1930-1940): de formació universitària i influïts pels corrents literaris europeus, conreen una poesia compromesa on es barregen el social-realisme i l'existencialisme.

Autors: Uxío Novoneyra (Os eidos), Xosé Luís Méndez Ferrín (Con pólvora e magnolias), Manuel María (Muiñeiro de brétemas), Bernardino Graña (Se o noso amor e os peixes...).

Celso Emilio Ferreiro és l'autor més important d'aquesta generació i el principal representant de la poesia social. La seva poesia compromesa va ser un referent bàsic en la resistència antifranquista. Les temàtiques reivindicatives (solidaritat amb els oprimits, defensa de l'idioma, denúncia dels mals de la societat: feixisme, guerra, injustícia, emigració) es complementen amb altres línies intimistes i satíriques.

- Principals obres: O soño sulagado, Viaxe ao país dos ananos, Longa noite de pedra.

Uxío Novoneyra és el més destacat de la seva lírica. La temàtica paisatgística es presenta com un diàleg amb el medi natural des d'una perspectiva transcendent, a vegades mítica i planetària. La natura es converteix en un element per reflexionar sobre la naturalesa humana. També presenta una vessant social compromesa amb Galícia i una lluita antiimperialista i antibel·licista.

Principals obres: Os eidos, Elexías do Courel, Os eidos 2, Poemas caligráficos.

Xosé Luís Méndez Ferrín s'inicia en la poesia seguint la corrent estètica de la «Escola da tebra», i manifesta sempre una predilecció per la poesia compromesa. El seu llibre Con pólvora e magnolias suposa un autèntic revulsiu en la poesia gallega de la dècada dels setanta: renova la poesia de reivindicació social, li dona un enfocament menys típic i introdueix elements estètics nous i abundants referències culturals. El poemari combina dues vetes: la de la proclama política i la de la introspecció personal i intimista.

Principals obres: Voce na néboa, Con pólvora e magnolias, Poesía enteira de Heriberto Bens, O fin do canto.

Manuel María comença la seva obra poètica des dels pressupòsits intimistes i existencialistes de l'«Escola da tebra». Posteriorment es decanta cap al descriptivisme paisatgístic i la poesia de compromís social: defensa de les classes populars, reivindicació nacional de Galícia i crítica de la tirania i de l'imperialisme. La senzillesa de l'expressió i la temàtica popular contribueixen a la seva acceptació social.

Principals obres: Muiñeiro de brétemas, Morrendo a cada intre, Terra cha, Documentos persoais, Os sonos na gaiola.

Bernardino Graña presenta una trajectòria comuna a la majoria dels membres de la seva generació: inicia en l'òrbita de l'«Escola da tebra» i després s'acosta a la poesia social i a temàtiques més intimistes. La seva poesia, de to marcadament vitalista, tracta de manera singular el tema del mar. En les seves últimes obres adquireix més pes la vivència de l'amor i el sentiment, i l'alienació de l'ésser humà en una societat mercantilitzada en excés.

Principals obres: Profecía do mar, Non vexo Vigo nin Cangas, Se o noso amor e os peixes.

Anxel Fole se centra en el conte popular. Gran part dels relats estan tirats de la tradició oral, amb temàtiques basades en la realitat gallega que barregen una realitat material i una realitat immaterial que recrea les creences sobrenaturals i les supersticions de la tradició rural gallega. Pel que fa als aspectes formals, empra recursos propis de la narració oral: recorre a les fórmules de l'oralitat, a les apel·lacions directes al receptor i a la presència del narrador com a protagonista suposadament real de la història. El seu realisme narratiu i el seu naturalisme lingüístic adopten un model de llengua oral que reprodueix la seva diversitat dialectal. Els elements fantàstics tenen gairebé sempre una justificació realista.

Principals obres: Terra brava, À luz do candil. Són relats de tipus oral on predomina la temàtica sobrenatural, tractada a vegades amb un sentit de distanciament humorístic, i relacionats amb la comarca del Courel i l'inici.

Blanco Amor presenta característiques renovadores que posteriorment desenvoluparan els autors de la nova narrativa gallega: espais urbans, personatges marginals, temàtica realista i expressió col·loquial. Les seves obres estan ambientades a Ourense i en elles predomina el narrador en primera persona. Alguns dels seus temes recurrents són el món de la infància i de l'adolescència, les relacions familiars, la violència i la marginació.

Principals obres: A esmorga, Os bisbardos, Xente ao lonxe.

Álvaro Cunqueiro crea un univers literari singular, fruit de la combinació del mite, la tradició, el popularisme i l'experiència quotidiana, i deixa de banda la temàtica social. Té predilecció pel relat breu, el lirisme i la poeticitat; hi predomina l'oralitat de l'estil i hi és present l'humor i la ironia, sempre de manera subtil i amable. Barreja el real amb el fantàstic.

Principals obres: Intertextualidade, Merlín e familia, As crónicas do sochantre, Se o vello Sinbad volvese ás illas, Escola de menciñeiros, Xente de aquí e acolá, Outros feirantes.

Neira Vilas és de caràcter més tradicional que els seus coetanis. Mostra, amb un tractament cruament realista, la vida de la Galícia rural i de l'emigració. Els conflictes dels personatges neixen de l'enfrontament amb el medi, en la lluita diària per la supervivència.

Principals obres: Memorias dun labrego, Cartas a Lelo, Xente no rodicio, Querido Tomás, Camiño bretemoso, Remuíño de sombras, Lar, Nai.