Poetes Valencians Medievals: Sant Jordi, March, Roig i Corella
Jordi Sant Jordi (final s. XIV - 1425)
Poeta cortesà, nascut a València a finals del segle XIV.
Cavaller, participa en campanyes militars a Sardenya, Còrsega i Nàpols, on va caure presoner.
Obra poètica breu, conservem 18 poemes.
- Mostra una nova actitud més sincera i humana, una evolució de la poesia cortesana.
- Encara hi ha influència de l'amor cortès en els temes, el tipus de vers i la llengua emprada.
La modernitat de Sant Jordi rau en el realisme i la sinceritat, que l'apropa a l'humanisme.
Ausias March (1397-1459)
Poeta guerrer, participa en una campanya militar amb Alfons el Magnànim a Itàlia, i rep el títol de falconer major del rei.
Es casa dues vegades, una amb Isabel Martorell i l'altra amb Joana Escorna.
La seua poesia trenca amb la poètica trobadoresca:
- Abandona la llengua occitana.
- Aconsegueix major profunditat i sinceritat.
- No obstant, encara hi ha tòpics trobadorescos.
Referents Literaris de March
Referència a tres tradicions literàries:
- Poesia trobadoresca: el senyal, el vassallatge.
- Poesia escolàstica: l'amor com a malaltia, el plaer o la virtut.
- Humanisme italià: l'amor com a idea.
La diferència entre March i el dolce stil novo és l'actitud cap a la dona:
- La dama dels trobadors és senyora feudal (la de March, no).
- Els poetes italians veien la dona angelicata, amb noblesa de cor.
- March considera la dona com un ésser humà amb virtuts i defectes.
Amb aquestes idees, March es distancia del pensament de l'edat mitjana, però segueix sent un poeta medieval pels temes que tracta, la mètrica i l'actitud moralista.
Obra de March
Es conserven 128 obres dividides en:
- Cants d'amor: teoritza sobre l'amor i considera classes d'amor:
- Amor sensual
- Amor fi
- Amor venal
- Cants de mort: plora la mort d'una amada.
- Cants morals: anàlisi introspectiu de sentiments i contradiccions.
- Cant espiritual: dirigit a Déu per penedir-se dels pecats i demanar ajuda.
Estil Poètic de March
- Versos durs i intensos per la condensació de significats.
- Estil el·líptic amb hipèrbatons abundants, difícil d'entendre.
- Llengua culta, sense excloure expressions col·loquials.
- Gran varietat de recursos literaris:
- Comparacions de tema militar, mèdic i mortuori.
- Metàfores amb imatges tristes, macabres (violetes).
- Abunden interrogacions retòriques i apòstrofs.
- També personificacions i hipèrboles.
Jaume Roig (1400-1478)
Única obra: L'Espill, amb la següent estructura:
- Prefaci: Roig declara la intenció de donar consells per desconfiar de les dones.
- De sa joventut: narra en primera persona les seues aventures.
- Quan fos casat: explica fracassos sentimentals atribuïts sempre a la maldat de la dona.
- Lliçó de Salomó: Salomó fa una llarga diatriba contra les dones.
- Enviudat: decideix dedicar-se a la vida contemplativa.
L'obra retrau la tradició medieval de misogínia.
Critica de forma caricaturesca totes les dones, excepte:
També hi ha una crítica a la societat de l'època amb realisme, sobre els costums de vida urbana, les diversions, els menjars...
És una narració amb versos apariats tetrasíl·labs.
Llenguatge popular i molt ric, abunden expressions col·loquials.
Joan Rois de Corella
Escriptor aristòcrata, de prosa i poesia.
Com a poeta, autor de poesia religiosa, circumstancial i amorosa.
Destaca el poema inclòs dins l'obra Tragèdia de Caldesa.
Introdueix el tòpic de la mort per amor a la Balada de la Garsa i l'Esmerla.
Empra versos cultes, retòrics i musicals que mostren la seua formació llatina i les seues aspiracions humanistes. Estil inspirat en els clàssics.
Corrent Satíric Valencià
La prosperitat econòmica de València al segle XV propicia la visió de la literatura com a divertiment, manifestada amb certàmens poètics i tertúlies literàries.
El corrent satíric té un precedent en L'Espill de Jaume Roig:
- És desenvolupat pels poetes de la tertúlia.
- Les obres són col·lectives i amb funció lúdica molt marcada.
- Intenció crítica manifestada amb discurs humorístic, sovint misògin.
Obres:
- El procés de les oliveres: debat sobre sexualitat de joves i vells.
- Somni de Joan Joan: critica els costums femenins.
- La brama dels llauradors de l'horta (Jaume Gassull).
- Col·loqui de dames: discussió entre una dona casada i una viuda sobre temes eròtics.