La Política d'Aristòtil: L'origen de la ciutat i la justícia
La Política d'Aristòtil: L'origen i la naturalesa de la ciutat
Aristòtil es proposa analitzar l'origen i la necessitat de la política. Tots els homes busquen associar-se per romandre vius:
- La família: La primera associació natural, buscada per a la procreació.
- Els clans: Les famílies s'associen entre si per assegurar la seva subsistència.
- La ciutat (Pòlis): Sorgeix quan els clans estableixen lleis comunes per a la convivència.
L'home com a ésser social i racional
L'home és un ésser social per naturalesa, ja que no pot viure aïllat. Aquell que menysprea la vida en societat només pot ser suprahumà (un déu o un heroi) o infrahumà. Aristòtil afirma que l'home és un animal social en major mesura que la resta d'animals gregaris, ja que, a més, és un animal racional.
La raó empeny l'home a buscar el just, i la justícia és una virtut social. Per tant, l'ésser humà necessita la vida social no només per naturalesa, sinó també per assolir la justícia.
La ciutat com a entitat natural i autosuficient
La ciutat no és una convenció, sinó una entitat natural, fins i tot més que la família o l'individu. Encara que aquests siguin anteriors en el temps, la ciutat és autosuficient i compleix el fi últim que els individus persegueixen parcialment: la felicitat.
Formes de govern i el bé comú
La comunitat política idònia s'orienta al bé comú i organitza, mitjançant la justícia, el col·lectiu i l'individual. Aristòtil sosté que no hi ha un estat ideal perfecte, sinó que cada país ha de buscar la forma de govern que millor s'adapti al seu context.
Classificació dels governs
Aristòtil distingeix entre formes justes (orientades al bé comú) i injustes (orientades a l'interès particular):
- Governs justos: Monarquia, aristocràcia i democràcia.
- Governs injustos: Tirania, oligarquia i demagògia.