La política exterior de Franco: de l'aïllament a l'obertura
Relacions internacionals i evolució del règim
L'evolució de la dictadura franquista va estar estretament lligada al context bèl·lic i geopolític europeu.
La Segona Guerra Mundial i el nacionalsindicalisme
Espanya va impedir la seva implicació directa en el conflicte i Franco va declarar la neutralitat. En política interior, la FET y de las JONS va implantar l’Estat nacionalsindicalista, una imitació del feixisme. La figura clau d'aquest període fou Ramón Serrano Súñer.
L'etapa de la no-bel·ligerància
La victòria alemanya sobre França va fer que el govern abandonés la neutralitat per la no-bel·ligerància. Franco s’entrevistà amb Hitler i Mussolini, on es mostrà partidari d’entrar en la guerra a canvi de compensacions territorials. Espanya donà suport a l'Eix mitjançant:
- Materials estratègics i aliments.
- La División Azul, enviada al front soviètic.
- Un contingent de 10.500 treballadors desplaçats a Alemanya.
El retorn a la neutralitat (1942-1943)
Al setembre de 1942 (IX-1942), les derrotes d’Alemanya i diverses qüestions familiars provocaren la destitució de Serrano Súñer. A l'octubre de 1943 (X-1943), el règim canvià la seva orientació i buscà un acostament a la Gran Bretanya i els EUA. Es tornà a l’estricta neutralitat i fou retirada la División Azul.
Els anys del boicot internacional (1945-1947)
La derrota definitiva d’Alemanya provocà l’aïllament d’Espanya. Les recentment constituïdes Nacions Unides (ONU) van recomanar la retirada dels ambaixadors a Madrid l'any 1946. El règim va presentar aquesta situació com una maniobra exterior per provocar una nova guerra civil, sota el lema: “Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos”.
Reconeixement i nacionalcatolicisme (1947-1953)
L'esclat de la Guerra Freda provocà la divisió del món en dos blocs, encapçalats pels EUA i la URSS. El 1951, Franco reformà el govern amb un gir cap al nacionalcatolicisme, incorporant figures com Alberto Martín Artajo i Joaquín Ruiz-Giménez. Dos esdeveniments van consolidar aquesta etapa:
- El Concordat de 1953: la Santa Seu va reconèixer el règim a canvi de privilegis econòmics, polítics i educatius per a l'Església.
- Els Acords amb els EUA de 1953: permetien la instal·lació de bases militars a Espanya a canvi d’ajuda militar i econòmica. Aquesta aliança va obrir les portes del món occidental al règim.
Els primers intents d’obertura (1953-1959)
El manteniment de l’autarquia frenava el creixement econòmic. L’Estat estava a punt de fer fallida i diversos sectors van recomanar a Franco una liberalització de l’economia. El govern fou canviat al febrer de 1957 (II-1957). Aquests canvis tècnics i polítics impulsaren el gran creixement econòmic viscut durant la dècada de 1960.