Política franquista a Catalunya: depuració i repressió
El franquisme també va expulsar del món laboral tothom qui s'havia destacat a favor de la causa republicana. Es va dur a terme una depuració generalitzada de funcionaris i es va procurar, amb pressions, que es fes el mateix en el sector privat. L'any 1939 una llei va establir que només es mantindrien als llocs de treball els funcionaris clarament adherits al Movimiento Nacional. El cos de funcionaris del magisteri va ser objecte d'una depuració especialment dura; una tercera part dels mestres de Catalunya van ser sancionats amb la separació definitiva, la suspensió temporal del sou i la feina o el trasllat forçós de la seva destinació.
- Expulsions del món laboral — públic i privat.
- Depuracions als col·legis professionals i al magisteri.
- Sancions: separació definitiva, suspensió de sou i trasllats forçosos.
Política franquista envers Catalunya
Una de les obsessions més grans de les noves autoritats franquistes era posar fi al que anomenaven «separatisme català». Per això, el dia 5 d'abril de 1938, tan bon punt l'exèrcit franquista va trepitjar terres lleidetanes, Franco va signar un decret que va abolir l'Estatut de Catalunya i va posar fi a l'autogovern. A canvi, va imposar un règim centralitzat i uniformista que volia forjar una nova «Cataluña española», de la qual es pretenia extirpar definitivament el catalanisme.