Política Interior de Napoleó: Del Consolat a l'Imperi (1799-1815)
Política Interior de Napoleó: Consolat i Reformes (1799-1804)
La política interior de Napoleó es va iniciar amb la Constitució de l'Any VIII (1799), que va establir el Consolat, i es va consolidar amb la reforma de l'Any X (1802), que va instaurar el Consolat vitalici.
Estructura de Govern: Constitucions de l'Any VIII i X
El Poder Executiu i el Primer Cònsol
- L'executiu estava format per tres cònsols elegits per 10 anys.
- Els cònsols elegien els ministres del govern, els ambaixadors i els jutges.
- El Consell d'Estat, elegit pel Primer Cònsol, preparava les lleis.
- En realitat, el poder estava concentrat en mans del Primer Cònsol (Napoleó), nomenat Cònsol vitalici el 1802 (Constitució de l'Any X).
- El Senat, de caràcter consultiu (80 membres vitalicis), també declarava si les lleis eren constitucionals; la majoria de senadors eren elegits per Napoleó.
- El 1804, el Senat va proclamar Napoleó emperador dels francesos (Constitució de l'Any XII), convertint el càrrec en hereditari.
El Poder Legislatiu: Tribunat i Cos Legislatiu
- El Tribunat, format per 100 membres elegits pel Senat cada 5 anys, s'encarregava de la discussió dels projectes de llei preparats pel Consell d'Estat.
- Una cambra legislativa (Cos Legislatiu) de 300 diputats aprovava els projectes de llei sense discutir-los.
- Una vegada aprovades, el Primer Cònsol (més tard l'emperador) promulgava les lleis.
El Sufragi i el Poder Judicial
- El sufragi era universal (almenys en teoria), masculí i indirecte.
- El poder judicial estava en mans dels tribunals de justícia; tots els jutges eren nomenats pel Primer Cònsol (o l'emperador).
Fets Destacats de la Política Interior Napoleònica
- Fi de les protestes populars.
- Repressió del jacobinisme.
- Política antidemocràtica.
- Retorn dels aristòcrates emigrants (monàrquics).
- Restabliment del culte catòlic (però no oficial): Concordat amb el Papa (1801).
- Control de l’ordre públic.
- Igualtat davant la Llei, dret a la propietat, llibertat individual, de consciència i de treball, lliure accés als càrrecs públics.
- Centralització administrativa.
- Supressió del calendari revolucionari (1 de gener de 1806).
- Ensenyament públic, creació dels liceus (centres d'ensenyament mitjà).
- Creació del Banc de França.
- Proteccionisme econòmic.
- Uniformització lingüística en favor del francès (a França es parlaven altres idiomes).
Aprovació dels Grans Codis Legals
L'aprovació de diferents codis va ser un dels llegats més duradors de Napoleó:
- Codi Civil (1804): Regula la vida privada dels francesos (també conegut com a Codi Napoleònic).
- Codi de Comerç (1807): Regula les relacions econòmiques.
- Codi Penal (1810): Regula la correspondència de delictes i penes.
Aquests codis van ser imitats en altres estats d'Europa, com és el cas d'Espanya.