Política de població, ocupació i inflació — Conceptes bàsics
Política de població i ocupació
La política de població és un conjunt de plans i procediments que tenen com a principal objectiu reduir l'atur d'una economia.
Definició de població
La població és el nombre total de persones que viuen en una àrea geogràfica determinada.
Població total i activa
- Població total: conjunt de la població.
- Població activa:
- Ocupada: treballadors per compte d'altri o per compte propi.
- Desocupada: treballadors que busquen activament un lloc de treball.
- Població inactiva: persones que no busquen ni volen treballar (estudiants, jubilats).
Estadístiques d'ocupació
Estadístiques d'ocupació: són utilitzades com a fonts d'informació sobre l'ocupació.
- EPA: cada trimestre l'INE fa una enquesta a 65.000 llars per recollir dades relatives a l'ocupació.
- Xifres d'afiliació a la Seguretat Social: la afiliació mesura l'activitat laboral administrativa. La Seguretat Social és un organisme públic que garanteix assistència sanitària i prestacions socials suficients per cobrir les necessitats del treballador i de la seva família.
- Dades del SEPE: aquest organisme públic mesura la desocupació tenint en compte exclusivament les persones que hi estan inscrites (atur registrat).
Classes de desocupació
Classes de desocupació:
- Cíclica o conjuntural: en les economies en què el mercat és el principal assignador de recursos, l'activitat empresarial està subjecta als vaivens de la iniciativa privada i, en conseqüència, a la successió de fases d'expansió i recessió.
- Estacional: es deu a l'existència de certes activitats que només requereixen mà d'obra en determinades èpoques de l'any.
- Estructural: respon als desajustos entre l'oferta de treball que proposen els empresaris i la demanda d'ocupació que sol·liciten els treballadors.
- Friccional: és una desocupació voluntària de persones que, podent estar treballant, volen prendre's un temps per estudiar, descansar, etc.
Inflació
Inflació: és el creixement generalitzat i continu dels preus d'una economia.
Causes de la inflació
Causes de la inflació:
- Inflació de demanda: augment de la demanda en les empreses, en el sector públic o en les famílies.
- Inflació de costos: per l'encariment dels recursos naturals, per l'espiral salaris-preus, per l'espiral salaris-salaris, pel poder de mercat o pel preu del diner.
Consequències de la inflació
Consequències de la inflació: les conseqüències principals d'una inflació són la pèrdua de poder adquisitiu i la incertesa que genera.
A) La pèrdua de poder adquisitiu: si els preus creixen més de pressa que els nostres ingressos, aleshores perdem poder adquisitiu i qualitat de vida.
Grups perjudicats: pensionistes, treballadors, estalviadors, empreses exportadores de productes nacionals.
Grups beneficiats: deutors, estat, empreses importadores de productes estrangers.
Indicadors i mesuraments
El cistell de consum de l'INE és una selecció de productes que són representatius de cadascun dels grups bàsics de consum.
L'índex de preus de consum (IPC) és una mesura ponderada dels preus dels béns que representen el consum típic d'una família mitjana.
La taxa d'inflació és la variació, mesurada en percentatge, experimentada per l'IPC respecte del període anterior.
L'IPC harmonitzat (IPCA) és un indicador estadístic l'objectiu del qual és proporcionar una mesura comuna de la inflació que permeti fer comparacions internacionals.
La inflació subjacent o bàsica és la utilitzada per preveure l'evolució dels preus a termini.