Pompeu Fabra i el Modernisme: Bases de la Cultura Catalana Moderna
Pompeu Fabra i la Normativització de la Llengua Catalana
Pompeu Fabra tenia una forta inclinació per la filologia. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) li encarregà dur endavant la tasca de normativització de la llengua. Envoltat d'un grup de col·laboradors, van elaborar les obres fonamentals:
- Les Normes Ortogràfiques
- El Diccionari Ortogràfic
- La Gramàtica Catalana
- El Diccionari general de la llengua catalana
Aquestes quatre obres formen el corpus normatiu de la llengua catalana, amb el qual es completava la normativització.
Criteris de la Normativització Fabriana
Els criteris fonamentals adoptats per Fabra i el seu equip eren:
- Respecte a l’etimologia.
- Respecte per la tradició literària medieval.
- Pronunciació real dels dialectes actuals.
- Harmonia amb les llengües romàniques.
Fabra va procurar que aquests criteris se supeditessin a una intenció de claredat i precisió per tal d’evitar confusions en algunes paraules.
Fases del Treball Normativitzador de Fabra
Va sistematitzar el seu treball normativitzador en les següents fases:
- Codificació ortogràfica.
- Sistematització gramatical.
- Fixació del lèxic en un diccionari.
- Publicació de les Converses Filològiques i El Català Literari per convèncer de la necessitat d’una norma comuna.
El Modernisme: Europeisme i Recerca de l'Originalitat
El primer terç del segle XX va significar l’assoliment de l’originalitat perduda durant el període de la Decadència. Els modernistes es van adonar que la cultura i la literatura catalanes no recuperarien aquesta originalitat si seguien els models de la cultura castellana. Per tant, van rebutjar les idees del Romanticisme i es van declarar partidaris del Realisme i del Naturalisme.
Per recuperar l’originalitat, van decidir acostar-se als models europeus per tal d’aconseguir un estil propi i per transformar, modernitzar i europeïtzar la societat del moment.
L'Actitud Modernista i les Dues Tendències
Per modernitzar i europeïtzar la societat, calia canviar els gustos artístics de la classe burgesa. Els artistes modernistes es van dividir en dues tendències principals:
- Els Regeneracionistes: Creien que l’art alliberava els individus del materialisme. L’art havia d’estar al servei de l’educació de la societat.
- Els Esteticistes: Consideraven que l’art no tenia cap més finalitat que procurar plaer estètic (l'«Art per l'Art»). Conreaven una literatura elegant, refinada i elitista.