Portalada de Santa Maria de Ripoll: Anàlisi i Iconografia

Fitxa tècnica

Nom: Portalada de Santa Maria de Ripoll
Autor: Mestre i taller anònims del Rosselló
Datació: 1150-1170
Tipus d’escultura: Relleu
Emplaçament actual: Monestir de Santa Maria de Ripoll

Context històric i sociocultural

El monestir va ser fundat l’any 888 pel comte Guifré el Pilós, que va conquerir la vall de Ripoll i les muntanyes de Montserrat. La seva missió era repoblar les valls del riu Ter. Es va dedicar l’església a l’advocació de Santa Maria.

Santa Maria de Ripoll fou un dels principals receptors de la cultura medieval i un important centre cultural gràcies a la seva col·lecció d’escrits, 66 en total, que es copiaven i reproduïen a l’scriptorium del propi monestir. La iconografia de la portalada es basa en les il·lustracions de la Bíblia de Ripoll.

Anàlisi formal i estilística de l’obra

Materials, tècnica i volum

Materials i tècnica: Pedra sorrenca, talla.

Composició i moviment: Moviment hieràtic i solemne. En la composició destaca l’ús de la perspectiva jeràrquica.

Sentit del volum: (Punt de vista, volum tancat o obert, efectes de llum i ombra, correccions òptiques). L’adaptació de l’escultura a l’arquitectura comportà a vegades deformacions més o menys marcades dels personatges. Manca de perspectiva i fons arquitectònic o paisatgístic que envolti els personatges.

Elements definitoris de l’estil

Elements formals que es poden considerar definitoris de l’estil: Pantocràtor envoltat de quatre àngels, en el fris superior.

Figures del tetramorf es reparteixen entre els dos primers registres, i els 24 ancians de l’Apocalipsi i els 22 benaventurats se situen als laterals.

A la resta dels frisos es troben les escenes dels llibres de l’Èxode i dels Reis.

Utilització de les arquivoltes, sostingudes per columnes, dues de les quals són sant Pere i sant Pau. La decoració dels arcs és molt rica i variada, amb ornamentació vegetal i geomètrica, signes del zodíac, els mesos de l’any i històries de la Bíblia. Tombes comtals: s’hi troben les restes mortals de Guifré I el Pilós, també les del seu fill, de Ramon Berenguer III el Gran, Ramon Berenguer IV el Sant i dels comtes de Besalú.

Anàlisi significativa de l’obra

Funció i descripció iconogràfica

Funció: És considerada com una mena d’arc de triomf erigit a la glòria del cristianisme o com una al·legoria de la reconquesta que van fer Ramon Berenguer III el Gran i el seu fill Ramon Berenguer IV de les terres ocupades pels musulmans.

Descripció dels elements iconogràfics: Es presenta en forma d’arc triomfal —un gran arc de mig punt—, on el sòcol estret es sobreposa en tres registres:

• Un d’inferior, situat al costat dels muntants de l’arc central, emmarcat per columnes sota la cornisa que discorre en prolongació de les impostes de l’arc.
• Un central, també delimitat per dues columnes situades als extrems i una cornisa dentada que els separa d’una zona superior que corona el conjunt a manera d’entaulament que ho abraça tot i es presenta en un sol fris.

Elements decoratius i iconologia

Elements decoratius: La decoració s’estén per tota la superfície i omple fins al racó més petit de l’arquitectura, fet que és un bon exemple del característic horror vacui de l’estil romànic; igualment també utilitza la perspectiva jeràrquica en la representació al fris superior; la supeditació de la forma i la mida de les figures al marc arquitectònic.

Interpretació iconològica: La façana exterior és dedicada a la Glòria de Crist, i es distribueix en diversos frisos superposats.

• Al sòcol esquerre apareixen nombrosos animals fantàstics i la representació dels set pecats capitals; al dret es veuen els condemnats que han comès algun pecat capital.
• La part inferior: al sisè i darrer registre hi ha diferents animals del bestiari medieval relacionats amb l’infern.
• Al fris superior —o cinquè registre—, d’una mida més ampla i emmarcades en arcs de mig punt, es veuen deu figures: el rei David acompanyat per músics, i la imatge de Crist acompanyada de diversos personatges històrics, Moisès, el rei David, entre els quals destaca la imatge de l’abat Oliba.
• Part central: en sentit ascendent, als registres tercer i quart, es presenten en dos frisos diverses escenes dels llibres dels Reis i de l’Èxode, probablement trets de la Bíblia de Ripoll.
• Al segon registre es troba l’altre parell d’imatges del tetramorf on, a sobre, hi ha esculpits els símbols dels evangelistes sant Marc (representat per un lleó) i sant Lluc (un bou), al centre i rodejats a banda i banda per les figures de 22 benaurats, apòstols i profetes.
• I finalment a la part superior: a la franja més alta, a la part central del primer registre, es troba l’escena més important: el Déu en Majestat amb un llibre a la mà esquerra envoltat pel símbol del tetramorf: pels quatre àngels i símbols de sant Mateu (home alat) i sant Joan (àliga), i acompanyat pels 24 ancians de l’Apocalipsi que l’aclamen.

Influències

Influències d’altres obres: Probablement influïts per altres tallers d’origen italià.

Repercussions en altres obres: L’abat Oliba va ser l’encarregat d’expandir els dominis de Santa Maria amb la creació de nous monestirs com el de Montserrat o de Sant Martí del Canigó, així que imagino que van ser influenciats d’una manera o d’altra.