El Món Post-2GM: Hegemonia EUA, Reconstrucció i Tercer Món
L'Hegemonia dels EUA i la Reconstrucció Postguerra
Després de la Segona Guerra Mundial (2GM), l'hegemonia nord-americana es va consolidar, basada en la seva superioritat econòmica i tecnològica. Els EUA gaudien d'un gran prestigi polític i una potència militar inqüestionable. Els seus dos objectius principals eren: mantenir el sistema capitalista i frenar l'expansió del comunisme.
Per assolir aquests objectius, els EUA van implementar ajudes massives per a la reconstrucció postbèl·lica. Les mesures clau incloïen:
- L'estabilitat de la moneda.
- La fixació del dòlar com a moneda de referència internacional.
- La creació d'organismes internacionals per a la reconstrucció.
- El famós Pla Marshall.
Panorama Polític i Social als Estats Units
Els EUA tenien dos grans partits polítics:
- Demòcrates: Van mantenir el poder durant la postguerra, impulsant una política fortament anticomunista.
- Republicans: Van accedir posteriorment al poder.
John F. Kennedy va guanyar les eleccions amb la promesa de rellançar l'economia i la tecnologia, i d'enfrontar-se a les desigualtats socials i racials. El model de vida dels EUA es basava en l'abundància i el consum, però no tots els sectors socials tenien accés a aquesta opulència.
Aquest model social va ser contestat. Organitzacions i líders com Martin Luther King Jr. van defensar els drets de la població negra, i la joventut es va rebel·lar contra les normes establertes. Finalment, els EUA van veure la seva hegemonia contestada també en l'àmbit internacional.
La Reconstrucció i el Creixement Econòmic a Europa
Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus estaven arruïnats. El Pla Marshall va ser una ajuda crucial per a la seva reconstrucció, però aquesta implicava un cert control sobre l'economia dels països que l'acceptessin i el compromís de lluitar contra el comunisme.
Com a conseqüència, durant el període de creixement econòmic, les taxes anuals del Producte Nacional Brut (PNB) van superar el 5%. Els salaris van pujar, la renda va millorar i van sorgir noves indústries. Es va originar una terciarització de l'economia i un augment significatiu del sector de serveis. A l'Europa occidental, es va consolidar un creixement econòmic sostingut i un sistema polític democràtic.
L'Emergència del Tercer Món i el Moviment de Països No Alineats
L'emergència del Tercer Món va posar de manifest que la independència política sovint no anava acompanyada d'independència econòmica, donant lloc al neocolonialisme. Aquesta nova forma de domini es manifestava en una dependència econòmica i cultural de les antigues colònies respecte a les seves metròpolis.
Els països sorgits de la descolonització volien decidir per ells mateixos el seu destí i afrontar la pobresa. Es van reunir en diverses conferències clau:
La Conferència de Bandung (1955)
Aquesta conferència va establir principis fonamentals, incloent:
- La condemna del colonialisme.
- La defensa de la sobirania i la igualtat de totes les nacions.
- El rebuig a la intervenció estrangera.
- La solució pacífica dels problemes.
- La creació d'ajudes econòmiques i culturals entre els països africans i asiàtics.
- L'establiment d'una aliança d'estats independents amb una clara voluntat neutralista.
La Conferència de Belgrad (1961)
Aquesta conferència va ser crucial per a l'establiment del Moviment de Països No Alineats, consolidant la seva posició en el context de la Guerra Freda.