Potència, Acte i Teleologisme en la Filosofia d'Aristòtil

Filosofia i ètica2,93 KB

Potència i Acte: La Dinàmica del Canvi

Les nocions de potència i acte són relatives, com també ho són les de matèria i forma. Efectivament, allò que és potència en un cert sentit, és acte en un altre. Per exemple, un nadó té com a potència ser un adolescent, però alhora el nadó és l'acte d'un embrió que té com a potència ser un nadó.

El Canvi com a Transició Ontològica

Definits aquests termes, el canvi es pot explicar com el pas de l'ésser en potència a l'ésser en acte. El canvi, doncs, és la transició de la potència a l'acte, de l'ésser que és (en un cert sentit) a l'ésser que encara no és (en un sentit diferent). El canvi és, doncs, real perquè és evident, lògicament possible i racionalment comprensible.

Superioritat de l'Acte sobre la Potència

  • Des d'un punt de vista ontològic: l'acte és superior a la potència, ja que l'ésser és en potència per tal d'arribar a ser-ho en acte; el fi de la potència és convertir-se en acte, l'acte és allò per a la qual cosa es té la potència.
  • Des d'un punt de vista cronològic: l'acte és anterior a la potència, ja que el pas de la potència a l'acte només pot ser executat per un ésser real, un ésser ja existent, un ésser en acte.

Teleologisme Aristotèlic

Aristòtil repeteix una i altra vegada que la naturalesa no fa res en va, ni a l'atzar. La naturalesa i l'art tenen igualment una disposició a obtenir certs fins.

Finalitat Interna i Externa

En els objectes artificials aquesta finalitat és externa, imposada per l'artífex que els ha creat; en canvi, en els éssers naturals la finalitat és interna, inscrita en la seva pròpia phýsis. S'anomena teleologisme la concepció segons la qual l'entera realitat es troba animada per propòsits, objectius, desigs, tendències i finalitats.

Classes d'Ànima segons Aristòtil

Segons Aristòtil, hi ha diferents facultats de l'ànima, com una funció biològica (nutrició) o una funció intel·lectual (coneixement). Aristòtil distingeix tres tipus diferents i progressivament més complexos d'ànima, de manera que els superiors suposen els inferiors, però no al revés.

Tipus d'Ànima

  1. L'ànima vegetativa: Es troba en les plantes i en els animals; les seves funcions són l'alimentació, el creixement i la reproducció.
  2. L'ànima sensitiva: Es troba en els animals (també en els humans); les seves funcions bàsiques són la percepció, el moviment local i el desig o apetència.
  3. L'ànima racional: Es troba exclusivament en els éssers humans (en aquests hi ha una part racional i una part irracional que comprèn els dos tipus anteriors). La funció del *noûs* o ànima racional és el pensament.

Descarregar

PDF Word HTML