Les pràctiques de l'anarquisme i la Segona Internacional

Les pràctiques de l'anarquisme

• L’anarquisme va arrelar principalment a Espanya, Itàlia i França.
• Al Congrés de Londres (1881) es va aprovar l’ús de la violència individual per a divulgar l’ideari anarquista: el terrorisme anarquista (Mà Negra).
• L’anarcocomunisme: es va constituir com el corrent més radical, vinculat o no a la violència. Els líders eren: Kropotkin i Errico Malatesta.

A França, des de 1906, es va desenvolupar l'anarcosindicalisme amb la Confederació General del Treball (CGT). A Espanya es va crear la Confederació Nacional del Treball (CNT) el 1910.

La Segona Internacional

La Segona Internacional es va fundar a París durant els actes commemoratius del centenari de la Revolució Francesa el 1889.

1. Composició: era una organització homogènia ideològicament: sols en formaven part els partits i sindicats socialistes.
2. Es va definir com una confederació de partits nacionals autònoms sense cap Consell General que coordinés l’acció. Era un fòrum de debat.
3. Va crear alguns dels símbols del moviment obrer:
   1. L’himne i la celebració del Primer de Maig (en record dels treballadors detinguts a Chicago el 1886).
   2. Va impulsar la Conferència Internacional de Dones Socialistes (1907). Clara Zetkin, organitzadora de la II Internacional, va proposar el 8 de març com a Dia de la Dona Treballadora en record de les dones que van morir a Nova York el 1908.
4. Principals debats:
   1. El colonialisme: denunciava l’explotació capitalista de les colònies i defensava la revolució socialista a les colònies.
   2. També va denunciar l’espiral bel·licista: considerava la guerra com un producte de l’enfrontament entre països capitalistes. Ara bé, quan va començar la Primera Guerra Mundial, els partits socialistes van sucumbir a l’eufòria patriòtica.

Crisi i divisió del moviment socialista

Les divergències es van cristal·litzar en dues concepcions oposades: la concepció revolucionària i la concepció reformista.

Dins dels partits van aparèixer tres corrents:

• Els patriotes: partidaris de la guerra.
• Els pacifistes moderats: contraris a la guerra.
• Els revolucionaris (Rosa Luxemburg, Lenin...): aquestes tesis es van manifestar amb els bolxevics de Lenin, que van conquerir el poder a Rússia el 1917.

La Revolució russa es pot considerar com el final de la Segona Internacional.