Presència de la mort a través del temps

- El que en diem morir

"acabatall" -> tram final. "esbatanats" -> ulls oberts. "Rugai" -> afonia. Primera estrofa: ens situem en el tram final de la vida on queden només els instints més bàsics de l'existència humana (son, gana..) " del que en diem la mort". Segona estrofa: " el petit farcell" metàfora, el farcell representa on hi ha totes les infelicitats. " que els burles...rugall" = escardades són les crítiques que al final ja no les sents. Ens situem en el moment de la mort. " Del que en diem la vida.

- El silenci dels morts: La conseqüència del pas del temps és la mort. El delma representa la mort. Els records dels morts hi han de ser. Intentem fer com si l'únic que ens preocupa és no veure'ns però a través del record ens podem fer presents, pervivència. No sabem res de cert de la manera de ser dels morts, per això deixem-ho tal com està i algun dia la mort arribarà a tots.

- Pietà: " Hi ha dones...se'ls mori el fill" -> imatge de l'escultura de Pietà de Miquel Àngel. 3 estrofes. " a les entranyes que es van obrir de nou per acollir-lo" -> al moment del part, el nen surt de les entranyes de la mare, però quan mor hi torna. " veuen només un embolcall de gasa...mut" -> la presència terrenal del cos mort. " l'orella escolta sols l'abisme del silenci" -> el dolor de la mort d'una persona jove trenca amb el cicle vital.

- Velles dones fosques: Dones fosques = les que fan el dol. Tot és un ambient de decadència, les protagonistes són aquestes dones que resen, el fet de resar el relacionem amb l'àmbit social: les dones van més a l'església que els homes. El sol lliga amb l'eclesiàstic. Les piques baptismals = purifiquen a l'entrar en un lloc sagrat. Quan parla de trànsit es refereix a la manca de vitalitat de l'església.

- En la nit: En aquest poema es veu la relació amb ell mateix i amb el temps, la mort, etc.. Es situa en la nit ja que és el moment en què no hi ha disbauxa i és quan hi ha la reflexió. El cos s'està deteriorant = presència de la mort. El mur = la mort. " Hi ha qui s'adorm...pler" -> metàfora. Viure només el present sense pensar en el que pot esdevenir, perquè ja tens la mort a prop. " Pedres de paraula contra aquest mur" -> si el mur és la mort, la paraula és la salvació.

- Joc d'escacs: el títol fa referència al joc d'escacs. Fa una comparació de la vida i el joc d'escacs, els peons són les persones, el rei també morirà, i la mort guanyarà a tothom. El joc d'escacs -> la partida. Qui guanyarà la partida = la mort.

- La mesura de l'home: Fa l'explicació de la joventut fins a la vellesa. Un cop ets vell fas el judici del que ha estat la teva vida per a tu. El fet de ser vell dignifica que ets savi, fa un consell als joves, els encoratja a que l'home sigui actiu davant la vida, s'ha de ser vitalista, el guany no s'aconseguirà si no ets partícip. Als joves i no als infants perquè els infants encara no en són conscients del que viuen. "Hipòcrita domini" -> tens alguna cosa que no mereixes. El diàleg és una interpel·lació, intenta interactuar amb el lector. Utilitza el condicional. L'últim vers, que és igual que el títol, agrupa tota la idea -> tu estàs a la mesura de l'home si fas el que ha dit anteriorment (lluitar per la vida, etc.).

- Rafael Alberti des de Catalunya: Aprofita la vida abans de morir "amb honor". Aquest poema l'escriu després de veure com maten a un noi d'ETA des de casa seva. Tots representen en realitat un sol mot, hi ha una correlació: ombres, records, paraules des de lluny i sempre... vivim cremem cremem. Després queda morir amb honor = morir lluitant. Considera que aquest noi ha estat un heroi. La mort en aquest cas no és negra sinó vermella " plou sang". La complicitat que hi ha entre Vinyoli i Rafael Alberti és la de ser poeta, i a més, la d'estar al bàndol republicà.

- No tinc ara temps: els encesos cavalls -> segurament es refereix a la joventut. "Sento que tanquen el bar" -> se li va l'oportunitat. "La mort transitòria del son" -> ara el camí que li queda se'n va cap al camí d'aquesta transitoria son. "I fem per començar noves formes de vida" -> la opció seria esperar la letargia d'aquesta mort del son, però ell no ho farà sinó que buscarà altres mecanismes com a continuïtat de la vida, no com a home sinó com a poeta = transcendir.