Què pretenien els insurrectes el juliol del 1936
La zona republicana: la revolució continguda: l'afonament de l'Estat república--per a atallar la insurrecció, que comptava amb el suportde tot l'exercit d'África i de gran part de l'oficialitat peninsular, el govern república de Jose Giral va haver d'organitzar apressadament una força militar capaç d'oposar-se als insurrectes. Per aixo va prendre la decicio de lluirar armes a les milícies dels partits i als sindicats, dissoldre l'exercit tradicional i els cosos policials i decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d'integrar-se3 les milícies. En conseqüencia, doncs, al territori república va emergir una estructura de poder popular, vertebrada al voltant de sindicats i partits d'esquerres, que constituia en aquell moment l'única forma armada capaç de defensar la legalitat republicana.
el desencadenament de la revolució social: En el territori que es va mantenir fidel a la República, la insurrecció militar va provocar l'extencio d'un clima revolucionari. La major part de la població que en els primers moments es va enfrontar amb les armes als insurrectes per defensar la República estava formada per llauradors i obrers vinculats a organitzacions de l'esquerra revolucionaria. Aixi, doncs, una volta sufocada la revolta, es van sentir autoritzats a impulsar canvia socials. Element mes significatiu de la revolució social desencadenada a partir de juriol de 1936 va ser, certament, la col.Lectivitzacio de gran part de la propietat industrial i agraria. Els comites, formats per partits i sindicats obrers, es van fer amb el control dels transports, els servells urbans, els subministraments militars, les fabriques i els tallers. Les experiencies d'autogestió, l'autonimia de les comunes de milicians als fronts de guerra i la imposició d'un cert "terror" revolucionari pels carrers van ser impulsats, sobretot, pel sector mes radical de l'anarcosindicalisme (CNT-FAI) i del POUM. Les altres forces polítiques van mantenir molt aviat posicions critiques i van reclamar la necessitat d'un poder estatal fort que concentrara els seus esforços en guanyar la guerra.