Primo de Rivera: el directori civil i la dictadura (1923–1931)
Directori civil (1923–1925)
Posa les bases de la dictadura. En aquest moment el protagonisme el tenen els militars. Com qualsevol dictador, el primer que fa és suspendre la Constitució i desconvocar les Corts. Prohibeix els partits polítics i els sindicats, tots excepte la UGT. Destitueix els ajuntaments i les diputacions, que passen a dependre del govern central.
La dictadura actua sobre tres línies bàsiques principalment, que són:
- Moviment obrer: repressió, sobretot contra la CNT i contra sindicats nacionalistes com la CADCI. Va ser més tolerant amb la UGT.
- Moviments nacionalistes: va ser molt intransigent contra el catalanisme i el País Basc. La primera mesura va ser depurar la Mancomunitat; hi va posar un president (Alfons Sala, de la Unió Monàrquica) fidel als partits dinàstics, però el 1925 la va suprimir directament. Es van clausurar moltes entitats catalanistes que promovien la cultura, i s'acabà prohibint la llengua catalana a les escoles, en actes públics i en tota manifestació cultural. També hi hagué la supressió dels Jocs Florals, la destrucció de llibres en català i, fins i tot, la clausura del camp del FC Barcelona durant sis mesos per haver xiulat durant l'himne espanyol.
- Guerra del Marroc: Primo de Rivera va dubtar entre continuar el conflicte o deixar-lo córrer. Però, amb l'ajuda de França, es derrotà els marroquins i es posà fi al conflicte, fet que donà molt prestigi a la dictadura.
La Lliga, però, va preferir l'ordre públic a la defensa del catalanisme, la qual cosa li va valdre moltes crítiques i va provocar el declivi d'aquesta.
El 1924 va fundar un partit anomenat la Unión Patriótica, una mena de partit únic de signe feixista que integrava militars i sectors conservadors, gent que li havia donat suport. Tots els altres partits continuaven en la clandestinitat.
Directori civil (1925–1931)
Aquesta etapa comença amb membres de la Unión Patriótica amb qui Primo de Rivera va constituir un consell de ministres, creant un equip de govern amb persones que no pertanyien al món militar. Va incorporar figures com Calvo Sotelo (Unió Monàrquica) o Eduard Aunós (La Lliga). No hi havia funció parlamentària; Primo de Rivera únicament integrà personatges que li havien donat suport, de perfil conservador.