Principals contaminants atmosfèrics i mesures preventives

Principals contaminants atmosfèrics i les seves fonts

• Partícules: Les fonts principals són els incendis, les explotacions mineres a cel obert i els fums procedents de la combustió del carbó o derivats del petroli. Es troben en estat sòlid o líquid i tenen dimensions petites.
• Òxids de sofre (SO₂, SO₃): Procedeixen de les impureses del carbó i el petroli que es transformen en aquests gasos en els motors dels vehicles i les centrals tèrmiques.
• Sulfur d'hidrogen (H₂S): Prové de la indústria paperera, de fabricació d'adobs i colorants, i de depuradores d'aigües residuals. Té una forta olor d'ous podrits i es transforma en SO₂.
• Òxids de nitrogen (NO₂, NO): Les fonts principals són els motors d'explosió i les calderes.
• Òxids de carboni (CO₂, CO): Es generen per la combustió d'hidrocarburs, derivats del petroli, carbó i fusta.
• Metà i COV: Procedeixen de la putrefacció de matèria orgànica en zones pantanoses, la vegetació i la incineració de residus.
• Gasos oxidants (Ozó - O₃): Els seus efectes inclouen la disminució de l'activitat fotosintètica en la vegetació, irritació de les mucoses dels ulls i de l'aparell respiratori en la salut humana, així com la corrosió dels metalls i el clivellament del cautxú i de les gomes.

Boirum fotoquímic i pluja àcida

Boirum fotoquímic: Com a mesures preventives, cal utilitzar el transport públic, l'ús de carburants nets i la utilització de mecanismes que redueixin els gasos dels vehicles.

Pluja àcida: Les mesures preventives inclouen la utilització de carbó net (sense sofre) i, tot i que és més cara, la utilització de filtres a les xemeneies.

Contaminació acústica i mesures de prevenció

Contaminació acústica: Requereix una bona ordenació del territori, és a dir, emplaçar les activitats més molestes apartades de la zona urbana. Si això no és possible, cal utilitzar màquines amb amortidors de soroll, aïllament acústic o l'ús de silenciadors en els tubs d'escapament dels vehicles.

L'efecte hivernacle i l'escalfament global

L'efecte hivernacle consisteix en la retenció a l'atmosfera d'una part de la calor que emet la superfície terrestre, després que aquesta s'hagi escalfat per l'acció de la radiació solar i hagi retardat l'alliberament de l'energia tèrmica cap a l'espai exterior.

Els gasos responsables d'aquest efecte són els que estan formats per molècules de tres o més àtoms: CO₂, CH₄, O₃ i vapor d'aigua.

Mesures preventives contra l'efecte hivernacle

• Substitució de les energies convencionals per energies que no contaminin.
• Promoció del transport públic.
• Estalvi energètic.