Principals Problemes Ambientals Globals: Causes i Conseqüències

Efecte Hivernacle i Escalfament Global

L'efecte hivernacle és un fenomen natural que consisteix en el fet que l’atmosfera absorbeix part de l’energia que arriba a la Terra des del sòl i no la deixa retornar a l’espai. L'escalfament global apareix quan l’ésser humà, amb les seves activitats, allibera a l’atmosfera una gran quantitat de gasos d’efecte hivernacle (GEH), principalment diòxid de carboni (CO₂).

Conseqüències de l'Escalfament Global

• Els casquets polars (Pol Nord i Pol Sud) es fonen, provocant la pujada del nivell del mar.
• Pèrdua de biodiversitat a causa de l'augment de la temperatura, que impedeix als animals adaptar-se.

Protocol de Kyoto i Acords Internacionals

El Protocol de Kyoto és un Conveni Marc sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides. El seu objectiu principal era reduir el nivell d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. La Unió Europea (UE) forma part d'aquest protocol. Aquest protocol va estar en fase final d'aplicació (fins al 2012) i des de l'ONU s’impulsa un nou conveni per aturar l’escalfament global, com es va veure a la Cimera de Copenhaguen (XV Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic).

Pluja Àcida

La pluja àcida és un fenomen de contaminació atmosfèrica. Està causada per grans concentracions d'òxids de sofre (SOx) i òxids de nitrogen (NOx) que, en entrar en contacte amb l’aigua de la pluja, formen àcid nítric (HNO₃) i àcid sulfúric (H₂SO₄).

Efectes de la Pluja Àcida

• Afecta la vegetació, provocant la pèrdua de fulles dels arbres.
• Afecta negativament els organismes aquàtics, ja que augmenta l’índex d’acidesa de les aigües.

Zones Afectades per la Pluja Àcida

• Cercs (Berguedà, Barcelona): boscos afectats per la central tèrmica.
• Central d'Andorra (Terol, Espanya).
• Suècia ha patit pluja àcida originària del Regne Unit.
• Canadà ha patit pluja àcida originària dels EUA.

La Capa d'Ozó

La capa d’ozó (O₃) és una capa protectora a l'atmosfera que filtra els raigs ultraviolats (UV) nocius del sol. La seva degradació es relaciona amb l'ús de gasos clorofluorocarbonats (CFC). Una disminució de l’1% de la capa d’ozó provoca un augment del 2% dels càncers de pell. La substitució dels gasos CFC és la solució clau davant d’aquest problema ambiental.

Pèrdua de Biodiversitat

La biodiversitat és el conjunt d’espècies animals i vegetals que es distribueixen sobre la superfície terrestre. L’ecosistema o bioma que concentra major biodiversitat és la selva tropical humida.

Principals Selves Tropicals Humides

• L'Amazones: la selva tropical humida més gran del món (Amèrica del Sud).
• La selva del Congo (Àfrica).
• Les selves d'Indonèsia i Tailàndia.
• Selves a Amèrica Central.

Activitats Humanes que Amenacen la Biodiversitat

• Tala d’arbres: per a la indústria paperera, fustes tropicals, i per transformar àrees de bosc en àrees agrícoles i de ramaderia extensiva.
• Explotació minera i d’hidrocarburs: amb la construcció de carreteres i l'ús de combustibles fòssils.
• Canvi climàtic: la distribució de les pluges va canviant, provocant sequeres que amenacen la biodiversitat.
• Augment demogràfic: la pressió per la recerca de noves terres de cultiu implica una explotació de la selva en 3 fases:
  1. Construcció de carreteres per extreure fusta i minerals.
  2. Famílies de camperols sense terra penetren en el bosc, talen arbres, treuen les herbes i planten conreus de subsistència.
  3. Un cop la terra perd la fertilitat, després de 3-4 collites, la terra es dedica a la pastura. A causa d'això, la selva desapareix i és substituïda per terres amb poca fertilitat.

Importància de la Biodiversitat

• Els biomes rics són font d’aliments per a la població, recursos per a la construcció i elements químics que la indústria farmacèutica transforma en medicaments.
• La destrucció de la biodiversitat implica un empobriment general de tot el planeta.
• Malgrat la seva importància, la biodiversitat està molt amenaçada. L’acció humana està portant a una sisena extinció massiva.
• Actualment, estan en perill d’extinció espècies com les salamandres, les granotes i els gripaus.

Desforestació

La desforestació és la tala massiva de la cobertura vegetal. Des de l’inici de la Revolució Neolítica (8000 a.C.), la superfície forestal del planeta ha anat patint una regressió constant.

Causes de la Desforestació

• L’extensió de l’agricultura ha implicat la desaparició dels boscos.
• L’explotació de la fusta com a recurs (combustible, pasta de paper, construcció i mobiliari).

Situació Actual de la Desforestació

Actualment, diferenciem entre els països del Primer Món (desenvolupats, o "centre") i els països del Tercer Món (subdesenvolupats, o "perifèria").

• Els països centrals van perdre la majoria de la seva massa forestal, explotant-los fins a gairebé esgotar-los.
• Quan els seus recursos forestals estan gairebé esgotats, busquen fusta a la perifèria, per tant, la desforestació més important es produeix actualment a la perifèria.
• L’agricultura als països centrals ha passat de ser extensiva a ser intensiva, fet que provoca que molts camps siguin abandonats i es converteixin de nou en superfície forestal.

Desertització

La desertització és un procés de degradació del sòl. El sòl és un recurs finit i, a més, excloent: si un terreny s’utilitza per a un ús determinat, ja no es pot utilitzar per a un altre. No tot el sòl és igual, ja que hi ha diverses qualitats.

De la superfície terrestre, només un 22% és adequat per a l’ús agrícola. La resta està sota el gel, és massa humida o massa seca, té pendents excessius o la seva composició és inadequada per a la producció agrícola.

El sòl cultivable està sotmès a una pressió constant de la urbanització per a usos residencials, industrials o de serveis. Una part del sòl cultivable es troba a la zona equatorial, però la seva posada en cultiu i explotació implicaria problemes de desforestació, pèrdua de biodiversitat i la desaparició dels "pulmons verds" de la Terra.

Fenòmens que Porten a la Desertització

• La sobrepastura: el sòl queda més exposat a l’erosió causada per la pluja i vents forts.
• L'explotació agrícola massa intensiva: excessives collites en poc temps, sense temps de recuperació del sòl.
• La tala excessiva d’arbres (desforestació).
• Els incendis forestals.
• Els residus industrials que contaminen el sòl.

A la Península Ibèrica, la conca mediterrània pateix una important desertització, com es pot observar al Desert de Tabernas (Almeria).

Contaminació de les Aigües

La contaminació de les aigües és un dels problemes ambientals més importants del planeta.

Orígens de la Contaminació de les Aigües

• Residus urbans: Les xarxes de sanejament i el clavegueram de les ciutats no sempre van a parar a plantes de tractament d’aigües residuals, sinó que, especialment en països del Tercer Món, s’aboquen directament a rius, llacs o al mar. Aquest fet provoca la contaminació de les aigües. La manca d’aigua potable és causa de diverses malalties i és un problema greu en països subdesenvolupats i en ciutats en ple procés de creixement.
• Residus industrials: Estan lligats al creixement industrial. Actualment, al Primer Món, els residus industrials solen ser tractats, però en països en procés d’industrialització, com la Xina, les aigües pateixen una forta contaminació per les indústries.
• Residus agrícoles: L’activitat agrícola pot ser una font de contaminació. L’ús de pesticides contra plagues o purins (fems de l’activitat ramadera) contaminen les aigües.

Contaminació dels Mars

• Residus urbans, industrials i agrícoles són abocats al mar.
• La pesca es troba afectada per la contaminació, i el peix pot concentrar metalls pesants que han entrat a la cadena tròfica.
• El mar més contaminat actualment és el Mar Mediterrani.