Principals Teories Ètiques: Eudemonisme, Utilitarisme i Formalisme
Aristòtil i l'Eudemonisme
Aristòtil va ser el primer filòsof important per al qual tota la vida humana gira entorn de la felicitat. És el principal representant de l'eudemonisme, i diu que l'última meta de l'home és la felicitat. Es basa en les característiques de la naturalesa humana per a definir la felicitat: l'ànima racional diferencia els animals dels humans. Això significa que el bé suprem a què ha d'aspirar l'home és l'obtenció de la seva perfecció.
Virtuts Ètiques i Dianoètiques
Per a Aristòtil hi ha virtuts ètiques, com la justícia o la fortalesa, i virtuts dianoètiques (o intel·lectuals), com la saviesa i la prudència. La saviesa és la virtut que més t'ajuda a ser feliç.
L'Eudemonisme Transcendent de Sant Tomàs d'Aquino
Per mitjà de Sant Tomàs d'Aquino es va establir l'eudemonisme grec amb una perspectiva transcendent. El camí pel qual hem de guiar els nostres passos cap al bé és la llei natural (presència de la llei eterna en la criatura racional).
La Llei Eterna i la Llei Positiva
- Llei Eterna: És el que Déu va imposar com a meta de la naturalesa ("designi de Déu").
- Llei Natural: Es concreta en nosaltres com a consciència moral (té un valor universal).
- Llei Positiva: Són els continguts de la llei natural convenients que es poden aplicar en cada cas.
L'Utilitarisme de John Stuart Mill
John Stuart Mill va ser el filòsof creador d'aquesta teoria, la qual es basa en el fet que el criteri fonamental no és la felicitat més gran del propi agent, sinó la quantitat més gran de felicitat general. Per a l'utilitarisme, l'únic principi que es pot proposar com a criteri clar, tant des del punt de vista moral com en el dret, és el principi d'utilitat.
El que és útil es defineix com allò que augmenta el plaer i disminueix el patiment. En la mentalitat utilitarista, no hi ha ningú superior; tots són iguals.
Kant i el Formalisme Moral
Kant viu en el segle de la Il·lustració i, com a bon il·lustrat que és, pensa que la raó humana ha arribat a la majoria d'edat. Per a Kant, la importància no residia en l'èxit de l'acció, sinó en la bona voluntat i les intencions del subjecte.
Crítica a les Ètiques Materials
Les ètiques anteriors a Kant tenien una sèrie de defectes:
- A. Ètiques Heterònomes: No respectaven prou la llibertat.
- B. Ètiques a Posteriori: Es basaven en l'experiència.
- C. Imperatius Hipotètics: Proposaven imperatius condicionals (ètiques egoistes).
- D. Ètiques Materials: Teoria ètica que fonamenta la moral en l'existència d'un valor bàsic que és el bé.
Per a Kant, la bona voluntat no és bona pel que acompleix, sinó per la intencionalitat.
Conceptes Kantians: Deure i Obligació
El Deure
Deure: Norma que la raó es dona a si mateixa, de manera autònoma.
L'Obligació
Obligació: Es tracta d'una imposició absoluta de la raó, que té les característiques següents:
- A. Formal: És un principi formal.
- B. A priori: És a priori.
- C. Universal: És universal.
- D. Autònoma: És autònoma.
El Formalisme Existencialista de Sartre
Sartre és el màxim representant de l'existencialisme, i diu que l'existència precedeix l'essència.
La Moral de Situació
L'única moral que s'ha de seguir és una moral de situació.
L'Emotivisme Moral de David Hume
La Moral del Sentiment
La raó no fonamenta les decisions del que està bé i el que està malament; aquesta és una tasca del sentiment o del gust. El filòsof més representatiu d'aquesta idea és David Hume, també se'l pot considerar un dels filòsofs empiristes més radicals.