Sòcrates: La raó és un saber amb caràcter universal.
Quan coneixem el bé, actuem bé.
Relativisme moral
Sofistes: Utilitzen la retòrica, l'art de dominar l'expressió oral i escrita.
Cada societat té els seus principis morals; no són vàlids per a tothom (no universals), sinó per a aquella societat.
Eudemonisme
Aristòtil: Teoria que sosté que la finalitat de l'acció humana és la felicitat, entesa com la millor vida que pot viure l'home (vida contemplativa).
L'home trobarà la felicitat en la vida contemplativa i el coneixement. Cal passar de la teoria a la pràctica.
Hedonisme
Aristip: El bé està relacionat amb el plaer físic moderat, connectat amb els sentits.
Aconseguir el plaer o no determina el valor moral de l'acció.
El plaer és el fi últim de l'acció humana; és individual, immediat i sensible.
Estoïcisme
Zenó de Cítion: "Viu d'acord amb la natura", seguint el logos diví.
L'univers està regit per una llei (logos) que determina la vida de l'ésser humà.
Busca la indiferència davant el patiment i els desitjos. En el determinisme còsmic, l'actitud del savi és acceptar el seu destí. Tots els homes estan regits per la mateixa llei.
Jusnaturalisme ètic
Tomàs d'Aquino: Existeix una llei moral natural amb caràcter universal.
La llei moral depèn d'una llei eterna i divina; és objectiva i l'home no pot triar seguir-la o no.
És una ètica material, heterònoma i teològica.
Formalisme
Kant: La moral no ha de ser un sistema de lleis, ha de ser autònoma (formal).
La llei moral ha de ser un imperatiu categòric (incondicional, formal, universal).
"El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú".
Emotivisme
David Hume (empirista): Els predicats morals (bo, dolent) no expressen quelcom comprovable, sinó l'aprovació o desaprovació de qui els expressa segons les seves emocions.
La moral no neix de la raó, neix de les emocions.
Utilitarisme
Una cosa és bona si és útil per a la comunitat.
John Stuart Mill: Igual que l'eudemonisme per a l'individu, la moral ha de ser plaent i satisfactòria per a la comunitat.
Un concepte o acció és moralment bo quan serveix per satisfer una necessitat social.
Ètica discursiva
Jürgen Habermas: És una ètica formal i procedimental.
S'estableix un procediment o criteri per determinar si les normes morals són ètiques.
