Principals teories ètiques: De Spinoza a Moore
Spinoza: El conatus i l'autoconeixement
Tot es basa en el concepte de conatus, que és el desig de conservar l'ésser. El concepte de bé i bondat resulta útil per a la vida; el que va en contra del conatus és dolent. Abans del conatus, el bé i el mal eren independents de nosaltres i decidíem si fer-ne cas o no.
- Tot el que considerem positiu incrementa la nostra vida.
- Tot el que sigui acció afavoreix les nostres capacitats.
- Ser passiu és estar inactiu.
Nosaltres mateixos hem de fonamentar els sentiments positius i intentar reduir els negatius. Els sentiments negatius s'eliminen amb l'autoconeixement: si coneixem el nostre sentiment, el podem controlar. La llibertat és una il·lusió que només creuen els ignorants; la llibertat és acceptar les necessitats.
Hume: L'ètica emotivista
Hume va fer l'ètica emotivista. Afirma que el bé és un sentiment, per tant, no és un concepte perquè no es pot definir ni discutir. Segons Hume, el bé hauria de ser:
- Relacions d'idees: Matemàtiques i lògica.
- Qüestió de fet: Ciències empíriques i sensacions.
No podem tenir una sensació sobre el bé, però com que no compleix les categories anteriors, vol dir que és un sentiment, sovint un motiu egoista.
Kant: La moral autònoma
Kant proposa una moral autònoma i s'oposa a l'heterònoma (la metafísica, és a dir, Déu). En canvi, l'autònoma té com a base la mateixa moral.
Kant es centrava més en el deure, mentre que Aristòtil ho feia en el fi. L'ètica de Kant és formal: ens dona un criteri per saber quines accions hem de seguir, però no ens dona unes normes tancades. Ell diu que el deure és felicitat.
Mill: L'utilitarisme
Mill proposa l'utilitarisme, que és l'hedonisme social (el bé és plaer). Tot allò que resulta beneficiós és útil, i si ets útil, ets feliç. La felicitat és una sensació que perdura en el temps.
"Millor ser un insatisfet que un porc satisfet": vol dir que és millor ser una persona culta encara que no sigui gaire feliç, que no ser algú que ho té tot. Mill defensa:
- Llibertat interna: Capacitat personal d'autodeterminació.
- Llibertat externa: Absència d'obstacles socials.
Nietzsche: La moral agonal
Defensa la vida. La moral agonal és la més favorable a la vida, que es manté en el cristianisme. Per arribar a ser un superhome (superació: mico -> home -> superhome), hem de passar per tres metamorfosis:
- Camell: Càrrega de la moral tradicional.
- Lleó: Època de naturalisme, sense cap norma.
- Nen: Joc.
Moore: Crítica al naturalisme
Moore critica el naturalisme, que proposa que el bé és una propietat natural (com el plaer). La fal·làcia és un argument fals. El bé pertany al món dels valors, mentre que en el món naturalista trobem coses. La justícia està en un món d'ideals.
La "pregunta oberta" (el plaer és un bé? Són tots els béns plaers?) té sentit, però Moore li dona la volta i les torna sense sentit (el plaer és plaer? Tots els plaers són plaers?). Per a l'intel·lectualisme, el bé i el bo són indefinibles.