El Principi d'Utilitat i la Llibertat segons John Stuart Mill

Com podem provar el principi d'utilitat?

• Mètodes per ser feliços: Inclou les virtuts (qui és virtuós ja és feliç) i el principi hedonista (el plaer és felicitat).

Com podem provar el valor del principi d'utilitat?

Mill afirma que l'única prova que alguna cosa sigui desitjable és que realment la gent la desitgi. Tota persona desitja la seva felicitat; per això, la felicitat de cada persona és un bé per a ella mateixa. La felicitat general és, doncs, un bé per a la suma de totes les persones.

També cal considerar la virtut: és un d'aquests béns concrets que formen part de la felicitat i, a diferència d'altres, la converteix en un fi en si mateix sense esdevenir perjudicial per a la felicitat general.

Política i llibertat

La llibertat era concebuda com la protecció contra la possible tirania del poder polític. Amb els governs democràtics, hi ha qui creu que no s'ha de limitar aquest poder. Mill, però, sosté que hi ha una tendència general a estendre indegudament els poders de la societat sobre l'individu, intentant imposar les seves pròpies opinions i formes de vida com a regla de conducta.

Mill parteix de la idea il·lustrada d'un ésser humà dotat d'autonomia i raó per poder triar les seves pròpies opinions i formes de vida. És el que s'anomena el principi del dany (puc fer el que vulgui, però amb un límit). Excepcions:

• Menors d'edat.
• Persones amb malalties mentals.
• Coses pactades.

Àmbits de la llibertat

En una societat lliure, existeixen tres àmbits fonamentals:

• El domini intern de la consciència: Implica la llibertat de consciència, d'opinió, de judici i de publicació.
• Els nostres gustos: La determinació dels nostres propis fins.
• Associació i reunió: La llibertat d'agrupar-se.

La lliure discussió és l'única forma de sortir dels nostres errors. Si una opinió és falsa, perdem una percepció més clara de la veritat que s'aconsegueix pel seu contrast amb l'error.

Mill potencia la intel·ligència i el desenvolupament moral. És imprescindible, per tant, per a la inversió d'alguns pensadors, perquè augmenti el nivell intel·lectual i sigui possible un poble intel·lectualista.